Resultats de la cerca

És molt característic de les planes i els altiplans de l’interior de les masses continentals, on es manifesta més intensament el factor de la continentalitat Així, Verkhojansk Sibèria té una mitjana de gener de —50,5°C, una mitjana de juliol de 15,4°C, i una amplitud tèrmica anual de 65,9°C

Efectuà expedicions científiques a Lapònia, la península de Tajmyr, Terranova i Islàndia Escriví Reise in äussersten Norden und Osten Sibiriens ‘Viatge per l’extrem nord i la Sibèria oriental’, 1848-75

Té uns cinc pams de llargada, és de secció poligonal i pintat amb faixes de colors Porta una petita bandera de colors fixada al seu extrem per a distingir-lo quan hom l’ha d’observar a una gran distància

Baró de Wrangel Amb VN Golovnin feu 1817-19 la volta al món Realitzà diverses expedicions a les terres de l’Alaska russa, descobrí 1823 la terra o illa que duu el seu nom i fou governador de les possessions russes a l’extrem septentrional d’Amèrica 1829-34

N'hi ha de diferents tipus ampolles de Nansen, d’Ekman, de Sigsbee, etc El dispositiu consta generalment d’un dipòsit cilíndric de metall, amb una vàlvula terminal a cada extrem Suspeses d’un cable, les ampolles baixen en posició verical amb les dues vàlvules terminals obertes, de manera que l’aigua circula lliurement per l’interior En arribar a la profunditat desitjada, les vàlvules dels extrems es tanquen per mitjà d’un ressort Un termòmetre especial registra la temperatura de l’aigua en el moment d’ésser presa la mostra

Professor de geografia física a Suïssa Friburg i Lausana del 1896 al 1912, passà aquest darrer any al Collège de France, a París La seva obra es compon principalment de treballs sobre geografia humana La géographie humaine 1910, Géographie de la France 1920-26 i Géographie de l’histoire 1921 Viatjà per Pèrsia, la Mediterrània, el Canadà i l’Extrem Orient, estudiant problemes dels països que visità, com els que recull en el seu llibre L’irrigation dans la Péninsule Ibérique et dans l’Afrique du Nord 1902

Es caracteritza per les oscillacions tèrmiques pronunciades diàries i anuals i la breu durada de les estacions equinoccials primavera i tardor Les precipitacions hi són escasses i tenen lloc principalment a l’estiu, en forma de xàfecs la sequedat de l’atmosfera sol ésser molt elevada, perquè les masses d’aire marí han anat perdent la humitat a mesura que s’han allunyat dels oceans Sovint sobre l’interior dels continents es formen anticiclons tèrmics, que poden tenir una gran estabilitat i durada per exemple, l’anticicló que es forma a l’hivern sobre la Sibèria Aquest clima és molt representat…

El millor mètode d’anivellació simple és el mètode del punt mitjà hom colloca l’aparell sobre l’alineació AB que formen els dos punts i a la mateixa distància d’ambdós Fent la lectura a les dues mires, collocades una a cada punt, és més alt aquell en el qual la lectura és menor, i la diferència d’altitud és la de les corresponents lectures Z = L A — L B Per aquest mètode són anullats automàticament els errors instrumentals i els produïts per l’esfericitat de la Terra i per la refracció de la llum En el mètode del punt extrem , menys precís que l’anterior, hom colloca l’aparell…

És constituït essencialment per dos cercles units entre ells de tal manera que quan hom en colloca horitzontalment un, l’altre resta vertical Un teodolit consta d’un cercle denominat cercle azimutal , que descansa horitzontalment sobre una base metàllica proveïda de tres cargols per a l’anivellació El limbe d’aquest cercle és graduat de 0° a 360° en sentit retrògrad Pel centre del cercle, i perpendicularment a ell, passa un eix, anomenat eix principal del teodolit, el qual és rígidament unit a una alidada, que porta al seu extrem un índex que pot recórrer la graduació del cercle azimutal…

El terme, sempre partint del món grecoromà com a centre, rep diverses especificacions que en delimiten la significació Així, ‘orient’ serveix per a designar una de les dues parts en què, a la mort de Teodosi, fou dividit l’imperi Romà Hom l’anomena imperi Romà d’Orient , o simplement imperi d’Orient , i equival al d’Imperi Bizantí L’expressió Orient cristià designa les esglésies que restaven incloses dins l’imperi Romà d’Orient, més les implantades en els dominis de l’imperi persa i les terres més allunyades evangelitzades per aquestes mateixes esglésies Esglésies Orientals Les expressions…