Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
corrent inercial
Geografia
Moviment horitzontal de l’aigua en el qual cada partícula fa un recorregut circular i torna al seu punt d’origen, en un temps (període) la meitat del dia pendular (al pol és d’11,97 hores, i a 45º de latitud, de 16,93 hores).
Formalment, es correspon amb les equacions de la hidrodinàmica quan la velocitat horitzontal no és nulla, no hi ha gradients horitzontals de pressió ni fricció i només hi actua l’acceleració de Coriolis
força del gradient horitzontal de pressió
Geografia
Força associada a les diferències de pressió existents en punts situats a la mateixa altura, que actua en direcció horitzontal, dels punts amb més pressió cap als que en tenen menys.
En hidrodinàmica, el component horitzontal del gradient de pressió genera una força per unitat de volum que, en dividir-la per la densitat, expressa la força per unitat de massa o acceleració associada a aquest gradient Als oceans o grans llacs, la magnitud d’aquest terme és del mateix ordre que el terme de Coriolis 10 - 4 m s - 2
corrent geostròfic
Geografia
Moviment horitzontal de l’aigua que es pot deduir en considerar que els desequilibris de la distribució de la massa a l’oceà són compensats per un corrent d’aigua que flueix seguint les corbes de nivell (isogeopotencials).
Formalment, els corrents geostròfics es calculen a partir de les equacions de la hidrodinàmica, considerant que la velocitat de l’aigua és constant i que no hi ha fricció En aquestes condicions, la força de Coriolis compensa la força del gradient de pressió equilibri geostròfic A una escala espacial de centenars o milers de quilòmetres i una escala temporal de setmanes o mesos, els corrents estimats d’aquesta manera es corresponen molt bé amb els valors mitjans dels grans corrents oceànics generals En la pràctica, es poden calcular a partir de la distribució espacial dels perfils…
batiscaf
Esquema d’un batiscaf
© Fototeca.cat
Geografia
Giny submarí autònom o telecomandat capaç de submergir-se a grans profunditats, i destinat generalment a l’observació i l’estudi del fons de la mar.
Els batiscafs moderns o submarins científics consisteixen bàsicament en una esfera habitable , construïda d’un material resistent a les grans pressions submarines acer o aliatges de titani, aquests més lleugers, collocada dessota o al capdavant d’un flotador , dissenyat per a vèncer la resitència hidrodinàmica El flotador conté el dispositiu de flotabilitat llast de ferro fixat per electroimants que és alliberat per a emergir, o bé, modernament, dipòsit d’escuma sintàctica, de baixa densitat i de gran absorbència el sistema propulsor hèlixs impulsades per motors elèctrics, que…
digitació salina
Geografia
Estructura hidrodinàmica que es pot produir en la zona de contacte de dues masses d’aigua de diferents temperatures i salinitats que es troben superposades, figurant la més salada i calenta per sobre de l’altra, relativament menys salada però més freda.
L’aigua salada de sobre, en perdre més de pressa la calor que no la sal doble difusió, esdevé més densa que la de sota i es produeixen inestabilitats i poden generar-se columnes d’aigua que davallen penetrant en la capa de sota Igualment, l’aigua de sota que es troba a la superfície de contacte guanya calor més de pressa que no pas la sal, per la qual cosa esdevé menys densa que la de sobre, i pot pujar en columnes, penetrant en la capa de dalt En les columnes, l’augment de la relació superfície de contacte/volum fa que el procés d’intercanvi diferencial pugui accelerar-se, i inestabilitzar-…