Resultats de la cerca

En hidrodinàmica, el component horitzontal del gradient de pressió genera una força per unitat de volum que, en dividir-la per la densitat, expressa la força per unitat de massa o acceleració associada a aquest gradient Als oceans o grans llacs, la magnitud d’aquest terme és del mateix ordre que el terme de Coriolis 10 - 4 m s - 2

Segons aquest model, el corrent que és en equilibri dinàmic amb un esforç constant del vent exercit en la superfície de l’aigua es distribueix en fondària seguint una forma d’espiral el mòdul de la velocitat horitzontal disminueix exponencialment en augmentar la fondària mentre que la seva direcció gira en el sentit indicat per l’acceleració de Coriolis cap a la dreta en l’hemisferi nord, a la inversa en l’hemisferi sud

Formalment, es correspon amb les equacions de la hidrodinàmica quan la velocitat horitzontal no és nulla, no hi ha gradients horitzontals de pressió ni fricció i només hi actua l’acceleració de Coriolis

Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha…

Els instruments autoreductors són proveïts d’una ullera, en la qual hom llegeix directament la distància horitzontal El més conegut és el taquímetre autoreductor

Consisteix en un cercle horitzontal i un de vertical on són llegits directament els valors una vegada collimat el punt Usat especialment en les observacions terrestres i concretament en els teodolits

Semblantment al cos de la temperatura isotermes i de la salinitat isohalines, la representació gràfica de les superfícies de densitat constant dóna informació sobre l’estructura horitzontal i vertical de les masses d’aigua a l’oceà

La interacció dels moviments de marea amb la costa i els fons somers provoca la barreja vertical i l’homogeneïtzació de l’aigua més propera a la costa Aquesta aigua forma una banda de mar enganxada i parallela a la línia de costa, de densitat mitjana superior a la de l’aigua superficial de més enfora, aigua que pot estar més o menys estratificada Entre les dues aigües s’accentua un gradient horitzontal de densitat anomenat front de marea

És constituït per un basament metàllic, un cercle graduat horitzontal, fix al basament, un collimador que gira al voltant de l’eix de rotació de l’alidada, un o més índexs solidaris del suport del collimador que es traslladen per la vora de la graduació del cercle i un nivell i una plomada Si el collimador és d’alidada de pínnules, l’azimutal rep el nom de pantòmetre i, si és d’ullera, el d' azimutal d’ullera