Resultats de la cerca

Hom pot situar els antecedents d’aquesta ciència en la morfologia social de Durkheim, però el terme fou introduït el 1921 per Robert Park seguint el desenvolupament de la ciència ecològica general, amb el qual mantingué una estreta dependència en els seus escrits i els de l’Escola de Chicago La continuació d’aquesta dependència feu que l’interès només se centrés en la distribució espacial dels homes i que els estudis d’ecologia humana decaiguessin cap als anys quaranta Al cap d’una dècada, fou novament formulada per James Alfred Quinn i Amos Hawley, que posaren l’èmfasi sobre els…

El lloc que ocupa aquesta població planteja el problema bàsic d’adaptació d’aquí ve que les característiques distintives d’una població siguin en part atribuïbles a les peculiaritats del seu hàbitat La concepció d’aquest respon a dos punts de vista diferents el d’àrea natural i el d’àrea cultural Qualsevol àrea físicament delimitada per elements que constitueixen una unitat fisiogràfica definida rius, costes, etc és una àrea natural Aquest terme és aplicat a àrees de clima, tipus de sòl o vegetació uniformes i a àrees que presenten una combinació d’aquests factors El concepte d’àrea cultural…

Aquest terme fou introduït per Friedrich Ratzel 1882, amb el qual designava la geografia humana

Especialitzat en geografia humana i econòmica, creà un mètode de representació cartogràfica del poblament mitjançant una sèrie de punts

Hom pot considerar l’escola com a successora de la que, els anys vint, creà el sociòleg Park i desenvolupà les recerques de l’ecologia humana

El valor ecètic del factor geogràfic consisteix en les bones condicions que el medi ofereix a la vida humana, i varia en funció de l’estadi cultural de la població Aquest concepte fou abandonat posteriorment a causa de l’avanç de la ciència ecològica

Estudià dret, comerç, filosofia i etnologia però més tard es dedicà a la geografia física i humana Entre les seves obres escrites es destaquen Geschichte der Erdkunde ‘Història de la geografia’, 1865, Neue Probleme der vergleichenden Erdkunde ‘Nous problemes de la geografia comparada’, 1870, Physische Erdkunde ‘Geografia física’, 1879

Es doctorà en geografia per la Universitat de Barcelona 1975 i és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969 Dirigeix la revista Quaderns d’anàlisi geogràfica i s’ha especialitzat en temes de geografia rural i en història del pensament geogràfic Ha publicat Métodos y conceptos en geografía rural 1981 i Tendencias recientes de la geografía humana anglosajona 1986

Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica 1918 i sobre Sierra Nevada 1921, i estudià la geografia humana d’Andalusia, on visqué del 1917 al 1936 Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán Ensayo geográfico , que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979

Es llicencià a la Universitat de València el 1976, i s’hi doctorà el 1982 Professor a la Facultat de Geografia i Història d’aquesta Universitat des del 1976, n’és catedràtic des del 1988 Interessat per la geografia de la població i per la geografia econòmica, ha publicat sobre aquests temes, entre d’altres,  La despoblación de la Mancha 1980,  Propiedad agraria y sociedad rural en la España mediterránea Los casos valenciano y castellano en los siglos XIX y XX 1983, tesi doctoral,  Pobreza y desigualdad en los países desarrollados 1992 i Geografía de la pobreza y la desigualdad en los países…