Resultats de la cerca

El seu avi fou cadi de Niebla, i el pare, governador de la taifa de Huelva i de l’illa de Saltes, cedí les seves possessions a al-Mu'tadid de Sevilla Educat a l’antiga capital califal, al-Bakrī visqué més tard a les corts d’Almeria i de Sevilla Primer geògraf andalusí les obres del qual, bé que fragmentàriament, han arribat a nosaltres, li donà celebritat el Kitāb al-masālik wa-l-mamālik ‘Llibre dels camins i dels regnes’, 1068 És autor també d’un diccionari geogràfic, d’un llibre sobre les plantes Kitāb al-nabāt i de diversos tractats filològics

Probablement visqué a Alexandria gairebé tota la seva vida, però hom no coneix detalls de la seva existència La seva obra principal és Composició matemàtica o Gran sintaxi , la qual és més coneguda amb el nom d' Almagest , nom que li donaren els traductors àrabs, i en el qual recollí tots els coneixements astronòmics anteriors i presentà el seu sistema astronòmic sistema ptolemaic També és autor del Tetràbiblos o Apotelesmaticà , que fou el llibre més important d’astrologia de l’antiguitat Estudià els fenòmens relacionats amb l’acústica i donà a conèixer els seus resultats en…

Seleuc Nicàtor li encarregà una ambaixada a l’Índia ~295 aC, on residí a Patna De retorn, escriví un llibre, Indica , font principal d’informació sobre l’Índia en el món grec se n'han conservat alguns fragments

És autor d’una història universal fins el 872 i d’una obra geogràfica, Kitāb al-buldān ‘Llibre dels països’, important font topogràfica, històrica i econòmica per a conèixer el món musulmà des de Pèrsia fins a l’Àfrica septentrional

Fou ambaixador d’Efes a Roma Viatjà extensament i escriví un llibre de geografia on intentà de descriure tot el món conegut En contrast amb els seus predecessors donà molta més importància a la geografia física i a les indicacions de les distàncies, potser com a reacció contra la geografia astronòmica

Educat a Còrdova, s’establí a la cort normanda de Roger II de Sicília Autor de dues edicions cartogràfiques, la primera 1154 de les quals consistia en un gran planisferi “mapa gran”, gravat en argent i acompanyat d’un comentari, conegut per Kitāb al-Ruǧarī ‘Llibre de Roger’, on dividia la terra en set climes, cadascun subdividit alhora en deu “meridians” Un segon planisferi “mapa petit” comprenia tres països més que el primer, situats al sud de l’Equador

El 1845 féu un viatge per la Mediterrània, sobre el qual publicà Wanderungen durch die Küstenländer des Mittelmeers ‘Excursions pels països costaners de la Mediterrània’ 1849 Participà en una expedició a l’Àfrica patrocinada pel govern britànic, per tal d’explorar nous territoris Estudià el Sàhara, entre Trípoli i el Txad, el Baguirmi i arribà a Tombouctou Fruit d’aquest viatge fou el llibre Reisen und Entdeckungen in Nord- und Zentralafrika ‘Viatges i descobertes al nord i al centre d’Àfrica’, 1855-58

Professor de geografia física a Suïssa Friburg i Lausana del 1896 al 1912, passà aquest darrer any al Collège de France, a París La seva obra es compon principalment de treballs sobre geografia humana La géographie humaine 1910, Géographie de la France 1920-26 i Géographie de l’histoire 1921 Viatjà per Pèrsia, la Mediterrània, el Canadà i l’Extrem Orient, estudiant problemes dels països que visità, com els que recull en el seu llibre L’irrigation dans la Péninsule Ibérique et dans l’Afrique du Nord 1902

Estudià a l’Àsia Menor i a Roma i viatjà per l’imperi Romà A Alexandria estudià els autors hellenístics Escriví, en grec, una Història ‘Ιστορικά ‘yπομνhματα, en 47 llibres, només un quants dels quals es conserven, continuació de la de Polibi La Geografia Γεϖγραϕικά, en 17 llibres, és la seva obra més important basada en els estudis d’Hiparc, Èfor, Polibi, Posidoni i Eratòstones, sosté la necessitat d’una base científica per a la geografia, especialment pel que es refereix a les relacions entre els homes i el medi físic, i afegeix observacions filosòfiques i històriques La Geografia d’Estrabó…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, es dedicà a la geografia regional i general de Catalunya, i esdevingué una autoritat en aquesta matèria Participà en nombroses obres collectives, entre les quals hi ha la Geografia de Catalunya , dirigida per Lluís Solé i Sabarís, i és autor del capítol sobre les fonts d’energia de la Geografia general dels Països Catalans , dirigida per Carles Carreras Publicà també nombrosos estudis sobre la divisió territorial de Catalunya, que prengueren com a punt de partida la de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 i, restaurada…