Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
tsunami
Vista aèria de la platja de Kalutara (Sri Lanka), desapareguda sota les aigües, poc després del tsunami del 2004
Digital Globe (CC BY-SA 2.0)
Geografia
Geologia
Onada de gran potència destructiva, produïda per un moviment sísmic submarí, que assoleix una alçada gegantina en arribar a la platja i és pròpia, sobretot, de l’oceà Pacífic.
El 26 de desembre de 2004 tingué lloc el que ha estat el tsunami més catastròfic conegut El terratrèmol que el produí tingué l’epicentre a l’oceà Índic, a uns 160 km de distància de la costa occidental de l’illa de Sumatra Indonèsia, a la regió d’Aceh, i a uns 30 km del fons marí La magnitud fou estimada entre els 8,6 i els 9,3 graus en l’escala de Richter El sisme, que durà uns deu minuts lapse excepcionalment llarg si hom té en compte que la durada habitual sol ser inferior al minut, es produí quan prop de 1200 km de línia de falla es desplaçaren uns 15 m en la zona de contacte…
afluent
Geografia
Corrent d’aigua que desguassa en un altre de més important (per la longitud, el cabal, la superfície de la conca, i els al·luvions transportats).
Amb el corrent principal i els subafluents, els afluents constitueixen un sistema fluvial La disposició dels afluents respecte al collector principal del sistema influeix granment en el seu règim, especialment en la magnitud de les crescudes
capa d’Ekman
Geografia
Gruix d’aigua superficial dins del qual es deixa sentir l’efecte de l’esforç del vent, i on la velocitat del corrent es distribueix seguint l’anomenada espiral d’Ekman.
Arbitràriament, s’acostuma a prendre aquest gruix com aquell indicat per la fondària d’Ekman o fondària en què, segons el model d’Ekman, el sentit del corrent és invers al de superfície i la seva magnitud és e -π = 0,04 vegades el valor de superfície
força del gradient horitzontal de pressió
Geografia
Força associada a les diferències de pressió existents en punts situats a la mateixa altura, que actua en direcció horitzontal, dels punts amb més pressió cap als que en tenen menys.
En hidrodinàmica, el component horitzontal del gradient de pressió genera una força per unitat de volum que, en dividir-la per la densitat, expressa la força per unitat de massa o acceleració associada a aquest gradient Als oceans o grans llacs, la magnitud d’aquest terme és del mateix ordre que el terme de Coriolis 10 - 4 m s - 2
terratrèmol
Els elements d’un terratrèmol
© Fototeca.cat
Geografia
Conjunt de sacsejades de la superfície de la Terra perceptibles en una zona en grau variable i que responen a la pertorbació que provoca l’arribada de les ones elàstiques en propagar-se des de l’indret on s’ha produït un moviment brusc i ràpid entre blocs rocallosos (sisme).
La determinació de la intensitat dels terratrèmols pot ésser feta per mitjà de dos procediments a partir de la descripció qualitativa dels efectes i danys produïts pel terratrèmol establint una escala, anomenada de Mercalli, que consta de 12 graus, o bé fent una escala prenent com a base el logaritme de l’amplitud de les ones sísmiques, que consta de 10 graus i és coneguda com a escala de Richter A nivell global, els terratrèmols es distribueixen, anàlogament al vulcanisme , a les zones tectònicament actives vores de placa Aproximadament el 80% dels terratrèmols tenen lloc al cinturó del…
inundació
Inundació a la Costa de Long Island (Nova York)
© U.S. Coast Guard / Petty Officer 2nd Class Rob Simpson
Geografia
Submersió d'una àrea habitualment no coberta per l'aigua, a causa del desbordament d'un riu, un desglaç de gran magnitud, el trencament d'una resclosa, etc.
desert
Distribució geogràfica dels deserts
© Fototeca.cat
Geografia
Regió generalment deshabitada a causa de les dificultats del medi.
El terme ha adquirit, però, un sentit geològic i biològic Hom ha proposat de definir-lo com el límit al qual tendeixen els climes mediterrani, tropical i continental Modernament en són considerades com les principals característiques la migradesa de les precipitacions i una absència gairebé total de fauna i de flora Així, el terme ha ampliat el seu contingut i engloba deserts freds, com ara el centreoriental d’Islàndia, deserts temperats, com els de la mar d’Aral, i deserts càlids, com és ara el del Sàhara Els deserts càlids i temperats es caracteritzen per temperatures extremes, amb una gran…