Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
anuari de marees
Geografia
Publicació en la qual figuren les hores i les altures de la baixamar i la plenamar per a tots els dies d’un any i referent a un nombre determinat de ports, així com dades que permeten de calcular el mateix per a d’altres ports menys importants.
Destaquen les Tide Tables EUA, amb dades per a 172 ports i informació per a calcular-les per a 4 900 ports les Admiralty Tide Tables de la gran Bretanya, l' Annuaire de marées des côtes de France i l' Anuario de mareas editat per l’Instituto Hidrográfico de la Marina, de Cadis
escala de marees
Geografia
Instrument per a mesurar el nivell de les aigües de la mar, construït amb una fusta vertical, dividida en decímetres i centímetres.
estuari
Estuari que forma el riu Bou Regreg a l’Atlàntic
© Corel Professional Photos
Geografia
Àmplia secció terminal d’un riu, afectada per les marees.
L’origen d’una gran part dels estuaris actuals es deu a la transgressió flamenca, que inundà zones baixes i, per tant, les desembocadures fluvials es poden originar també per esfondrament del sector costaner corresponent Els estuaris es formen normalment al llarg de les costes baixes i planeres, obertes a les mars i els oceans amb un alt grau de marees Els sediments són formats per una gran quantitat de llims, d’origen continental o marí, els quals són desplaçats regularment per la marea en un continu moviment de flux i reflux Els estuaris faciliten la penetració de les…
plenamar
Geografia
Augment màxim del nivell de l’aigua de la mar.
La diferència de temps entre dues marees altes és de 12,5 hores
altura de la marea
Geografia
Diferència entre el nivell de plenamar i el de baixamar.
És constant per a un determinat punt de la costa Les dels ports més importants es troben anotades a l'anuari de marees per al servei dels navegants
topografia marina
Geografia
Estudi de l’elevació de la superfície de la mar respecte del geoide marí, deguda a la dinàmica oceànica.
La dinàmica oceànica, és a dir, els corrents marins i altres fenòmens com les marees, l’efecte de l’atmosfera, etc, tendeix a modificar el nivell que tindria la mar si el geoide es trobés en repòs Aquest fet permet estudiar els corrents marins mitjançant les mesures del nivell de la mar obtingudes a partir de l’altimetria
mar
Geografia
Transports
Estat de la mar amb relació a les dimensions de les onades i als obstacles que representen per a la navegació.
A causa de la força de les marees, el vent, la radiació solar, etc, la mar és sempre en moviment És per tot això que hi ha diferents tipus d’onades, amb diversos rumbs Per tal d’establir l’estat de la mar, hom ha adoptat l’escala de Douglas 0 = mar plana 1 = mar arrissada 2 = marejol 3 = maror 4 = forta maror 5 = maregassa 6 = mar brava 7 = mar desfeta 8 = mar molt alta i 9 = mar enorme
corrent marí
Principals corrents marins
© Fototeca.cat
Geografia
Moviment d’una massa d’aigua de mar en un sentit determinat.
El moviment ondulatori de la superfície origina les ones i no representa un corrent, puix que gairebé no origina desplaçament de l’aigua Els corrents marins són produïts per la suma de molts factors diversos, que, en trets generals, són l’acció del vent, de les marees i de les diferències de densitat de dues masses d’aigua L’acció de les marees té un caràcter periòdic, i és influïda per molts factors diferents, la qual cosa fa que l’oscillació sigui molt variada segons les costes Els corrents originats per diferències de densitat, anomenats també corrents de gradient…
front de marea
Geografia
Front hidrogràfic paral·lel a la costa generat per l’acció de les marees.
La interacció dels moviments de marea amb la costa i els fons somers provoca la barreja vertical i l’homogeneïtzació de l’aigua més propera a la costa Aquesta aigua forma una banda de mar enganxada i parallela a la línia de costa, de densitat mitjana superior a la de l’aigua superficial de més enfora, aigua que pot estar més o menys estratificada Entre les dues aigües s’accentua un gradient horitzontal de densitat anomenat front de marea