Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
altura dinàmica
Geografia
Diferència de geopotencial entre un punt d’una superfície isobàrica i una altra que es pren de referència, en la mateixa vertical.
En el sistema internacional d’unitats s’expressa en m 2 s - 2 , encara que fins els anys seixanta es donava en metres o centímetres dinàmics, essent 1 metre dinàmic = 10 m 2 s - 2 , és a dir, la diferència de geopotencial que hi ha aproximadament entre dos punts situats en una mateixa vertical i a una distància d’un metre l’un de l’altre DF = D h × g = 1 m × 9,8 m s - 2 , on h = altura i g = gravetat
isopícnic | isopícnica
cotidal
Geografia
Relatiu als punts que presenten la mateixa marea ( línia cotidal
).
aigua tipus
Geografia
Massa d’aigua que en una zona geogràfica té sempre la mateixa temperatura i salinitat (amb petites variacions).
En un diagrama T-S pot ser representada aproximadament per un punt La barreja d’aigües tipus dóna lloc a les masses d’aigua A la Mediterrània es poden considerar diferents aigües tipus La MAW és aigua atlàntica que entra per l’estret de Gibraltar i es barreja amb aigua de la Mediterrània Es caracteritza per una salinitat entre 36,5 i 37,5 PSU i se situa als primers 200 m-400 m de l’oceà La LIW és fàcil de reconèixer per posseir el màxim de salinitat 36,5-37,5 PSU i una temperatura compresa entre 14ºC i 14,5ºC Es troba a una fondària entre 200 m-400 m i 700 m-800 m i es forma a la Mediterrània…
isòbata
Cartografia
Geografia
Geologia
Dit de la línia que uneix els punts del subsol o dels fons oceànics situats a una mateixa profunditat.
latitud
© Fototeca.cat
Geografia
Distància que hi ha des d’un punt qualsevol de l’esfera terrestre a l’equador.
És mesurada en graus de 0° a 90° a partir de l’equador, ja sia cap al nord o cap al sud, seguint el meridià que passa pel lloc o punt de referència Tots els punts d’un mateix parallel tenen la mateixa latitud La incidència dels raigs solars sobre la Terra varia molt segons la latitud i explica en bona part les diferències climàtiques entre les diverses zones de l’esfera terrestre
batisfera
Geografia
Esfera destinada a abastar grans profunditats marines.
Construïda el 1930 per Charles William Beebe amb la collaboració d’Otis Barton, consistia en un globus d’acer de 3 cm de gruix, 1,45 m de diàmetre i 2 250 kg de pes, amb tres finestres, i era sostinguda des d’un vaixell per un cable d’acer El 1934 Beebe descendí a 906 m prop de les illes Bermudes Incapaç de maniobrar per ella mateixa, la batisfera fou substituïda aviat pel batiscaf
aigua intermèdia
Geografia
Nom genèric de les masses d’aigua que se situen entre la massa d’aigua central i l’aigua fonda.
Les aigües intermèdies acostumen a tenir una temperatura i una salinitat relativament elevades en relació amb les capes d’aigua que se situen en els nivells superior i inferior de la mateixa columna L’aigua mediterrània que surt pel fons de l’estret de Gibraltar cap a l’Atlàntic es barreja amb l’aigua circumdant mentre va davallant per densitat, i assoleix, a l’altura del cap San Vicente, una temperatura d’uns 10°C i una salinitat de l’ordre de 36,2 PSU D’una manera similar, l’aigua de la mar Roja i el golf Pèrsic forma també una massa d’aigua intermèdia que penetra en l’oceà…
localització
Economia
Geografia
Factor que expressa la relació de qualsevol fet geogràfic amb els altres, en funció de la seva situació dins l’espai.
Expressa les condicions que presenta qualsevol emplaçament respecte a les funcions que s’hi compleixen Fa referència, sobretot, a les condicions que han determinat la tria d’un lloc, i no d’un altre, per tal d’establir-hi un conreu, una indústria o una ciutat Inicialment les condicions solen ésser favorables, però els canvis econòmics, la multiplicació de les relacions i els canvis socials poden arribar a anullar aquests avantatges i, fins i tot, obligar a lluitar contra els inconvenients d’una mateixa localització Fet eminentment geogràfic, ha emmarcat tradicionalment tots els…
diagrama T-S
Geografia
Diagrama usat en oceanografia descriptiva que té la salinitat sobre l’eix de les abscisses i la temperatura (generalment la potencial) sobre l’eix de les ordenades.
La temperatura i la salinitat són propietats conservatives de l’aigua de mar són determinades pel clima local, a través dels intercanvis de calor i aigua amb l’atmosfera, i lluny d’aquesta, aquestes propietats només es poden canviar per barreja amb aigües veïnes Com que no totes les combinacions de temperatura i salinitat són possibles en l’aigua de mar natural, tota mostra d’aigua no superficial queda perfectament identificada per la seva temperatura i salinitat com un punt en el diagrama T-S En aquests diagrames s’hi poden superposar les corbes de mateixa densitat isopícniques…