Resultats de la cerca

En el sistema internacional d’unitats s’expressa en m 2 s - 2 , encara que fins els anys seixanta es donava en metres o centímetres dinàmics, essent 1 metre dinàmic = 10 m 2 s - 2 , és a dir, la diferència de geopotencial que hi ha aproximadament entre dos punts situats en una mateixa vertical i a una distància d’un metre l’un de l’altre DF = D h × g = 1 m × 9,8 m s - 2 , on h = altura i g = gravetat

En un diagrama T-S pot ser representada aproximadament per un punt La barreja d’aigües tipus dóna lloc a les masses d’aigua A la Mediterrània es poden considerar diferents aigües tipus La MAW és aigua atlàntica que entra per l’estret de Gibraltar i es barreja amb aigua de la Mediterrània Es caracteritza per una salinitat entre 36,5 i 37,5 PSU i se situa als primers 200 m-400 m de l’oceà La LIW és fàcil de reconèixer per posseir el màxim de salinitat 36,5-37,5 PSU i una temperatura compresa entre 14ºC i 14,5ºC Es troba a una fondària entre 200 m-400 m i 700 m-800 m i es forma a la Mediterrània…

És mesurada en graus de 0° a 90° a partir de l’equador, ja sia cap al nord o cap al sud, seguint el meridià que passa pel lloc o punt de referència Tots els punts d’un mateix parallel tenen la mateixa latitud La incidència dels raigs solars sobre la Terra varia molt segons la latitud i explica en bona part les diferències climàtiques entre les diverses zones de l’esfera terrestre

Construïda el 1930 per Charles William Beebe amb la collaboració d’Otis Barton, consistia en un globus d’acer de 3 cm de gruix, 1,45 m de diàmetre i 2 250 kg de pes, amb tres finestres, i era sostinguda des d’un vaixell per un cable d’acer El 1934 Beebe descendí a 906 m prop de les illes Bermudes Incapaç de maniobrar per ella mateixa, la batisfera fou substituïda aviat pel batiscaf

Les aigües intermèdies acostumen a tenir una temperatura i una salinitat relativament elevades en relació amb les capes d’aigua que se situen en els nivells superior i inferior de la mateixa columna L’aigua mediterrània que surt pel fons de l’estret de Gibraltar cap a l’Atlàntic es barreja amb l’aigua circumdant mentre va davallant per densitat, i assoleix, a l’altura del cap San Vicente, una temperatura d’uns 10°C i una salinitat de l’ordre de 36,2 PSU D’una manera similar, l’aigua de la mar Roja i el golf Pèrsic forma també una massa d’aigua intermèdia que penetra en l’oceà…

Expressa les condicions que presenta qualsevol emplaçament respecte a les funcions que s’hi compleixen Fa referència, sobretot, a les condicions que han determinat la tria d’un lloc, i no d’un altre, per tal d’establir-hi un conreu, una indústria o una ciutat Inicialment les condicions solen ésser favorables, però els canvis econòmics, la multiplicació de les relacions i els canvis socials poden arribar a anullar aquests avantatges i, fins i tot, obligar a lluitar contra els inconvenients d’una mateixa localització Fet eminentment geogràfic, ha emmarcat tradicionalment tots els…

La temperatura i la salinitat són propietats conservatives de l’aigua de mar són determinades pel clima local, a través dels intercanvis de calor i aigua amb l’atmosfera, i lluny d’aquesta, aquestes propietats només es poden canviar per barreja amb aigües veïnes Com que no totes les combinacions de temperatura i salinitat són possibles en l’aigua de mar natural, tota mostra d’aigua no superficial queda perfectament identificada per la seva temperatura i salinitat com un punt en el diagrama T-S En aquests diagrames s’hi poden superposar les corbes de mateixa densitat isopícniques…