Resultats de la cerca

Els telèmetres més normals són constituïts essencialment per una barra llarga, a cada cap de la qual hi ha un punt de mira L’observador efectua les seves observacions per un ocular situat a la meitat de la barra, al qual arriben les imatges dels objectes visats pels punts d’observació gràcies a un sistema de prismes Per a la determinació de distàncies amb un telèmetre hom suposa que la recta que uneix l’observador O amb l’objecte visat P és un costat d’un triangle , els altres costats del qual són una meitat de la barra del telèmetre, OA , i la visual que uneix el punt de mira A , situat en…

Durant l’estiu de l’hemisferi sud, aquesta zona es troba desplaçada cap al S mentre que durant l’estiu de l’hemisferi nord se situa més cap al N Al llarg de tota la zona es produeixen fortes ascensions de masses d’aire, que generen núvols de tipus cumulonimbus, la qual cosa representa un important mecanisme de distribució de calor cap a la troposfera a latituds baixes

El nom derivat de l’àrab mawsim o del malai monsin significa, justament, estació, i fins a la fi del segle XIX designava els vents de superfície que canvien de direcció d’hivern a estiu La moderna aerologia, però, l’aplicà a la variació estacional dels vents en altitud, relacionada amb l’oscillació de la temperatura Scherhag, 1948 Finalment, les radiosondes descobriren a la baixa estratosfera a uns 21 km alt un gir total de la direcció dominant dels vents també hivern i estiu, però en sentit completament contrari al monsó superficial És un factor independent del monsó tèrmic de les capes…

El principal component del cicle és l’oceà, el qual conté més del 97% de les reserves totals d’aigua Ordenat de major a menor quantitat d’aigua continguda, la resta de components del cicle són l’aigua sòlida de la regió Antàrtica, aigua líquida subterrània, aigua líquida de rius i llacs i aigua gasosa en forma de vapor d’aigua a l’atmosfera Dins del cicle, el procés d’evaporació representa no sols una transferència d’aigua des de l’oceà cap a l’atmosfera, sinó que també és el principal mecanisme de pèrdua d’energia cap a l’atmosfera de la Terra El cicle de l’aigua

Aquest transport, o flux de massa per metre lineal, s’obté integrant verticalment l’espiral d’Ekman distribució de la velocitat al llarg de la columna d’aigua El resultat ja no depèn de la forma concreta de l’espiral, sinó tan sols de l’esforç del vent exercit en la superfície de l’aigua El transport d’aigua integrat en tota la vertical té la direcció perpendicular a la del vent en superfície, dirigit cap a la dreta segons la direcció del vent en l’hemisferi nord, i cap a l’esquerra en l’hemisferi sud El transport d’Ekman és un mecanisme important en la generació de moviments…

Aquest tipus de circulació es produeix a gran escala, és a dir, sobre tota la Terra, i representa un mecanisme d’intercanvi d’aigua i calor entre els diferents oceans La circulació s’inicia amb un refredament de les aigües superficials, que s’enfonsen perquè arriben a ser més denses que les inferiors La principal zona de formació d’aquests corrents se situa al nord de l’oceà Atlàntic L’aigua densa enfonsada comença un recorregut pels nivells inferiors de l’oceà, per la qual cosa aquest tipus de circulació també es denomina circulació profunda D’acord amb els estudis realitzats, s…