Resultats de la cerca

És indicat amb la sigla NE

Participà en tres expedicions 1594, 1595, 1596 a la recerca del pas del nord-est a l’Àrtic, on descobrí les illes de Nova Terra, les Spitzbergen i l’illa dels Óssos Bjørnøye Fou un gran coneixedor de la Mediterrània, les costes de la qual cartografià

Del 1858 al 1872 participà en cinc expedicions polars Navegà per la mar de Kara fins a la desembocadura del Ienissei i, en 1878-79, resolgué la incògnita del pas del Nord-est navegant des de la desembocadura d’aquest riu fins al Japó, a bord del Vega Encara féu una darrera expedició a Grenlàndia Són importants les seves descripcions dels viatges i els estudis que féu sobre la història de la cartografia

Fou cartògraf d’Enric VIII, i des del 1512 estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1518 Carles V el nomenà pilot major de Castella El 1526 sortí de Sanlúcar de Barrameda al capdavant d’una expedició vers la Xina per la ruta del sud-oest, en la qual participaren un bon nombre de catalans Atret per la fama de riqueses del Riu de la Plata, estigué durant quatre anys explorant els rius Paraná, Paraguai i Uruguai En tornar fou condemnat a desterrament a Orà tanmateix, fou perdonat i recuperà el seu càrrec El 1544 féu el notable planisferi conservat a la Bibliothèque Nationale de París…

El 1897 fou timoner en l’expedició de De Gerlache a l’Antàrtida Estimulat per alguns científics ale manys, i després d’un període d’estudis a Hamburg, elaborà un detallat projecte per a descobrir el pas del nord-est, que comunica l’Atlàntic amb el Pacífic a l’Amèrica àrtica Al juny del 1903 sortí d’Oslo amb el petit vaixell “Gjøa” cap a l’estret de Lancaster, l’illa del Rei Guillem i finalment a l’illa Herschel, on arribà el 1905 Les seves observacions en aquest període confirmaren el moviment del pol magnètic de la Terra A l’agost del 1906 seguí vorejant la costa…

Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha…