Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Pere Blasi i Maranges
Educació
Geografia
Pedagog i geògraf.
Doctor en filosofia i lletres per Montpeller Mestre a Torroella de Montgrí durant 22 anys, hi fundà l’Ateneu Publicà un Manual de Geografia de Catalunya 1921, premiat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, i collaborà al Butlletí dels Mestres 1922-23 Dirigí el grup escolar Lluís Vives, a Barcelona Fou membre de la ponència de la divisió territorial de la Generalitat i cofundador de la Societat Catalana de Geografia S'afilià a Esquerra Republicana i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya 1932 La seva obra fonamental és el volum de Les terres catalanes 1954-57
Pau Vila i Dinarès
Pau Vila i Dinarès
© Arxiu Fototeca.cat
Educació
Geografia
Pedagog i geògraf.
De família de teixidors, hagué d’abandonar els estudis per a dedicar-se a l’ofici familiar De temperament autodidàctic i creador, fundà el 1905, després d’uns contactes truncats amb l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, l’Escola Horaciana El decenni següent fou decisiu en la seva orientació El curs 1912-13 deixà l’Escola i es diplomà a Ginebra a l’École des Sciences de l’Éducation, i descobrí l’escola geogràfica francesa de P Vidal de la Blache i el geògraf J Brunhes Anà contractat a Bogotà 1915-18, on fou rector del Gimnasio Moderno, del qual renovà l’orientació pedagògica Simultàniament…
Ghevond Ališan
Educació
Geografia
Historiografia
Literatura
Poeta, historiador, geògraf i pedagog armeni.
Considerat com l’intellectual més important sorgit a la congregació dels mequitaristes L’obra poètica fou reunida en cinc volums amb el títol de Cants 1857-58 Els seus treballs d’investigació Records de la pàtria armènia 1869-70, L’Armènia pintoresca 1870, etc, foren traduïts a diversos idiomes, però es ressenten d’una manca de rigor crític
Enric Lluch i Martín

Enric Lluch i Martín
Geografia
Geògraf.
Germà del polític Ernest Lluch , es llicencià en filosofia i lletres 1956 Passà aviat dels estudis històrics als geogràfics, centrats en el vocabulari i la metodologia, de la qual introduí fonts anglosaxones, i en la geografia humana de Catalunya camins, indústries, xarxa de comunicacions i serveis com a base d’ordenació territorial i urbana, així com en l’evolució del pensament i la formació de l’escola geogràfica catalana i en la geografia regional, havent dirigit l’obra Geografía de la Sociedad Humana 1982-84 Però fou la divisió territorial de Catalunya el que constituí la seva…
geografia
geografia Mapa del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i la Cerdanya, dibuixat a la ploma sobre una peça manuscrita de paper i dirigit per Ambrosio Borsano (1676-1687)
© Fototeca.cat
Geografia
Ciència que mira d’analitzar i d’explicar la localització i la distribució en l’espai dels diferents elements de la superfície terrestre i de preveure l’acció que cal dur a terme.
La complexitat de la geografia és deguda a la complexitat mateixa dels fets que estudia El seu objecte és l’anàlisi del resultat de les relacions entre dues estructures diverses la física i la humana, ambdues objecte de l’estudi de moltes altres ciències que n'analitzen aspectes parcials geologia, biologia, sociologia o economia, per exemple Però, per la importància que ha anat tenint l’acció de l’home sobre l’estructura física la qual li ha restat sotmesa progressivament i, amb el desenvolupament tècnic que ha comportat l’evolució històrica, ha estat, directament o indirectament,…