Enric Lluch i Martín

(Barcelona, 19 de febrer de 1928 — Barcelona, 4 de desembre de 2012)

Enric Lluch i Martín

Geògraf.

Germà del polític Ernest Lluch, es llicencià en filosofia i lletres (1956). Passà aviat dels estudis històrics als geogràfics, centrats en el vocabulari i la metodologia, de la qual introduí fonts anglosaxones, i en la geografia humana de Catalunya (camins, indústries, xarxa de comunicacions i serveis com a base d’ordenació territorial i urbana), així com en l’evolució del pensament i la formació de l’escola geogràfica catalana i en la geografia regional, havent dirigit l’obra Geografía de la Sociedad Humana (1982-84).

Però fou la divisió territorial de Catalunya el que constituí la seva especialització principal. Sobre aquest tema dirigí equips de recerca (GET, 1968), organitzà col·loquis i xerrades interdisciplinaris i en publicà, juntament amb Oriol Nel·lo, els materials més importants: La gènesi de la Divisió Territorial de Catalunya (1983) i El debat de la Divisió Territorial de Catalunya (1984).

Pedagog destacat, excel·lí a formar un equip d’estudiosos a la Universitat de Barcelona, on el 1961 inicià la carrera docent i d’on fou expulsat el 1966 per participar en la protesta antifranquista de la Caputxinada. El 1969 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on fundà el Departament de Geografia. Fou un dels signants del Manifest de Bellaterra i membre del primer claustre democràtic de la UAB (1975). Professor emèrit d’aquesta universitat, participà en la comissió d’experts que redactaren el Pla Roca al llarg de l’any 2000, i en el qual s’esbossà un nou model d’organització territorial de Catalunya.

Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1990) i de les seves filials, la Societat Catalana d’Ordenació del Territori i la Societat Catalana de Geografia, i tingué un paper destacat en el Congrés de Cultura Catalana (1975-77). Li foren concedits els premis Ramon Fuster, del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres (1985), i el Jaume Vicens Vives (2000) en reconeixement a la seva tasca docent i investigadora.