Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
ciutat regió
Geografia
Espai urbà configurat per un territori on les construccions es reparteixen relativament de manera uniforme.
Per tal que un punt formi part d’aquesta ciutat regió cal que presenti una relació pendular quotidiana
localitat
Geografia
Entitat urbana sense jurisdicció pròpia, formada, en general, per un nombre relativament escàs d’habitants.
termoclina estacional
Geografia
Capa en la qual hi ha el valor màxim del gradient vertical de temperatura, que es desenvolupa durant l’estiu a les latituds temperades i que se situa a una fondària variable (entre 10 i 100 m al mar i a menor fondària en masses d’aigua menys extenses).
A la primavera, a les latituds mitjanes, la creixent insolació i l’agitació mecànica en la capa superficial del mar fan que aquest guanyi calor, que penetra i es redistribueix en una capa superficial ben barrejada, a sota de la qual hi ha un canvi relativament brusc disminució de temperatura termoclina Mentre la insolació és important i l’agitació, relativament dèbil, la termoclina és prima, molt marcada i situada a poca fondària A mesura que l’agitació augmenta i quan a la tardor disminueix la insolació, la massa d’aigua perd calor, la termoclina s’afebleix i la seva profunditat augmenta…
massa d’aire
Meteorologia
Geografia
Volum molt gran d’aire les propietats físiques del qual són relativament uniformes; assoleix una extensió horitzontal de diversos centenars de quilòmetres.
La relativa uniformitat de propietats temperatura, gradient tèrmic, humitat és originada durant un període d’uns quants dies, quan una mateixa massa d’aire, sotmesa a pressions altes i gairebé estacionàries, resta situada sobre una regió determinada, dita font de massa d’aire Un equilibri entre les propietats superficials i les de la massa és establert d’aquesta manera Quan la massa d’aire primària deixa la regió on s’origina, el seu equilibri és pertorbat i adquireix propietats de les superfícies sobre les quals es desplaça, més abundantment segons la durada de la trajectòria, amb la qual…
aigua intermèdia
Geografia
Nom genèric de les masses d’aigua que se situen entre la massa d’aigua central i l’aigua fonda.
Les aigües intermèdies acostumen a tenir una temperatura i una salinitat relativament elevades en relació amb les capes d’aigua que se situen en els nivells superior i inferior de la mateixa columna L’aigua mediterrània que surt pel fons de l’estret de Gibraltar cap a l’Atlàntic es barreja amb l’aigua circumdant mentre va davallant per densitat, i assoleix, a l’altura del cap San Vicente, una temperatura d’uns 10°C i una salinitat de l’ordre de 36,2 PSU D’una manera similar, l’aigua de la mar Roja i el golf Pèrsic forma també una massa d’aigua intermèdia que penetra en l’oceà…
clima boreal
Meteorologia
Geografia
Clima propi de les altes latituds de l’hemisferi nord.
Els hiverns hi són prolongats i rigorosos de 6 a 9 mesos amb menys de 6°C de mitjana, amb una innivació important, i estius curts i relativament frescs La formació vegetal característica és la taigà, bé que algunes espècies de fulla caduca siguin nombroses en alguns sectors els conreus de cereals hi són possibles durant els mesos que no hi ha glaç o neu, i hi arriben a tenir elevats rendiments Polònia i algunes àrees de Rússia Aquest clima es dóna a Escandinàvia, el Canadà i el nord de la Xina, però els diferents règims climàtics determinen algunes diferències dins aquesta zona,…
península
Geografia
Porció de terra gairebé completament envoltada d’aigua, unida a una extensió major de terra només per una part, relativament estreta, anomenada istme.
tsunami

Vista aèria de la platja de Kalutara (Sri Lanka), desapareguda sota les aigües, poc després del tsunami del 2004
Digital Globe (CC BY-SA 2.0)
Geografia
Geologia
Onada de gran potència destructiva, produïda per un moviment sísmic submarí, que assoleix una alçada gegantina en arribar a la platja i és pròpia, sobretot, de l’oceà Pacífic.
El 26 de desembre de 2004 tingué lloc el que ha estat el tsunami més catastròfic conegut El terratrèmol que el produí tingué l’epicentre a l’oceà Índic, a uns 160 km de distància de la costa occidental de l’illa de Sumatra Indonèsia, a la regió d’Aceh, i a uns 30 km del fons marí La magnitud fou estimada entre els 8,6 i els 9,3 graus en l’escala de Richter El sisme, que durà uns deu minuts lapse excepcionalment llarg si hom té en compte que la durada habitual sol ser inferior al minut, es produí quan prop de 1200 km de línia de falla es desplaçaren uns 15 m en la zona de contacte entre dues…
desboscament

Crema de bosc per a desboscament a Belize
© Corel / Fototeca.cat
Geografia
Agronomia
Acció i efecte de desboscar, despullar de bosc.
El desboscament pot ésser produït per l’home i àdhuc pels animals els elefants afamats arrenquen els arbrissons i se'n mengen les branques i les arrels tendres o simplement pels factors naturals canvis climàtics, avanç de les dunes El factor humà, però, ha estat, al llarg dels temps, d’una importància fonamental l’home ha dut a terme el desboscament sovint per raons vitals la necessitat d’eixamplar les seves àrees de conreu o de guanyar nous terrenys de pastura Els conreus itinerants sobre cendres adobs fàcils que resulten de la crema del bosc són practicats encara per alguns pobles primitius…
digitació salina
Geografia
Estructura hidrodinàmica que es pot produir en la zona de contacte de dues masses d’aigua de diferents temperatures i salinitats que es troben superposades, figurant la més salada i calenta per sobre de l’altra, relativament menys salada però més freda.
L’aigua salada de sobre, en perdre més de pressa la calor que no la sal doble difusió, esdevé més densa que la de sota i es produeixen inestabilitats i poden generar-se columnes d’aigua que davallen penetrant en la capa de sota Igualment, l’aigua de sota que es troba a la superfície de contacte guanya calor més de pressa que no pas la sal, per la qual cosa esdevé menys densa que la de sobre, i pot pujar en columnes, penetrant en la capa de dalt En les columnes, l’augment de la relació superfície de contacte/volum fa que el procés d’intercanvi diferencial pugui accelerar-se, i…