Resultats de la cerca

Terme bàsic de la teoria de la localització, anomenat també posició relativa , ha estat utilitzat com a concepte geomètric així, la geografia quantitativa aplica la teoria de grafs de la topologia matemàtica per analitzar l’accessibilitat de l’espai humà També ha estat analitzada des del punt de vista social, per les implicacions que té amb el poder econòmic, ja que la major o menor accessibilitat a l’espai i a la informació depèn de la pertanyença a una classe social o a una altra

Estudià geografia a la Universitat de Cambridge, on es doctorà el 1961 Aquest mateix any es traslladà a Bristol, on treballà amb Peter Haggett Ambdós, juntament amb Richard Chorley de Cambridge, constitueixen el nucli de la geografia teòrica i quantitativa Harvey ha seguit la línia del pensament geogràfic de Hettner i Hartshorne, però mantenint-se dins de pressupòsits inicialment neopositivistes i després marxistes crítics De la seva primera època és Explanation in Geography 1969, on defensara la geografia com a ciència que pot explicar l’espai A Social Justice and the City 1973…

Implica un reforçament de les jerarquies internes i l’especialització funcional, així com un augment de la valoració diferencial del sòl Es caracteritza per uns processos d’estancament demogràfic i suburbanització selectiva, per un increment de la segregació social i per una fragmentació dels processos productius, entre altres coses

Ensenyà a Yale 1905-15 i dirigí les expedicions d’aquesta universitat a l’Amèrica del Sud Fou nomenat director de l’American Geographical Society 1915-35 i president de la John Hopkins University 1935 Prengué part en la conferència de pau de París 1917 com a geògraf Fou també president de l’Association of American Geographers Entre les seves obres cal esmentar South America i Geography in relation to the Social Sciences 1934

Al començament dels anys noranta començà a investigar la història de l’excursionisme a Catalunya i seguí amb l’estudi de la muntanya com a nova geografia cultural De les seves publicacions destaca Els Pirineus maleïts Natura, cultura i economia moral en les societats dites tradicionals 2000, Aproximació a la història de l’excursionisme terrassenc 2001, El paradís indicible La representació de Montserrat a l’edat moderna 2002, Del Paradís a la Nació La muntanya a Catalunya Segles XV-XX 2004 i Història social de l’excursionisme català El franquisme 2008

Llicenciat en història a la Universitat de Barcelona 1966, on es doctorà 1974, en fou professor des del 1966 Interessat per la geografia agrària i especialment per la geografia social i de la població, i també per la cartografia temàtica, publicà diversos treballs sobre moviments migratoris, transició demogràfica i tècniques d’anàlisi demogràfica, així com sobre Menorca  Evolución de la agricultura y de la propiedad rural en Menorca 1969 i  La casa rural menorquina 1972 Dirigí l’ Atlas sòcio-econòmic de Catalunya 1980-82 Fou fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis, on presidí el consell…

Llicenciada en química per la Universitat de Barcelona i en sociologia per l’Institut des Sciences Sociales du Travail Universitat de París, es doctorà en economia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1982 amb el treball El retorno de migrantes españoles en el ámbito europeo Professora de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1973, ha treballat sobre geografia de la població, migracions i metodologia de les ciències socials És coeditora de la revista “Migrations An European Journal of International and Ethnic Relations” Entre les seves obres cal destacar Movimientos migratorios y…

Estudià ciències socials a l’Institut Català d’Estudis Socials de Barcelona i a l’Escola Social de Barcelona Llicenciat en geografia a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona el 1974, s’hi doctorà el 1985 Fou professor de l’Escola d’Assistents Socials i de l’Escola Universitària de Professorat a Manresa Ha treballat, també, en el sector bancari Des del 1990 és catedràtic de geografia regional a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona-Reus S'ha interessat per la geografia rural, industrial, urbana, històrica, econòmica i regional Entre les seves…

La resposta humana a aquesta inestabilitat del medi depèn del nivell tecnològic i d’organització social Els riscs ambientals poden ser causats per fenòmens naturals sequeres, riuades, terratrèmols, pluges torrencials, erupcions volcàniques, etc, per errors tecnològics fuites de centrals nuclears o d’indústries petroquímiques i de construcció catàstrofes en embassaments, ponts, túnels, xarxes de transport Si no es coneixen ni es preveuen els efectes dels riscs ambientals acostumen a suposar moltes morts humanes i uns elevats costs econòmics i socials Els instruments de gestió del…

Hom pot situar els antecedents d’aquesta ciència en la morfologia social de Durkheim, però el terme fou introduït el 1921 per Robert Park seguint el desenvolupament de la ciència ecològica general, amb el qual mantingué una estreta dependència en els seus escrits i els de l’Escola de Chicago La continuació d’aquesta dependència feu que l’interès només se centrés en la distribució espacial dels homes i que els estudis d’ecologia humana decaiguessin cap als anys quaranta Al cap d’una dècada, fou novament formulada per James Alfred Quinn i Amos Hawley, que posaren l’èmfasi sobre els…