Resultats de la cerca

Es dóna als rius de la zona temperada, oceànica i mediterrània, on els règims pluviomètrics tenen un ritme estacional Els rius de règim oceànic tenen la crescuda més forta a l’hivern, i els mediterranis, a la tardor

Als Països Catalans, i en general als països mediterranis, les riuades de tardor solen ésser sobtades, violentes i àdhuc paoroses pels estralls que provoquen les d’estiu són fortes però breus les de primavera —originades per la fosa de la neu— són fermes, de llarga durada i previsibles

Es caracteritza per les oscillacions tèrmiques pronunciades diàries i anuals i la breu durada de les estacions equinoccials primavera i tardor Les precipitacions hi són escasses i tenen lloc principalment a l’estiu, en forma de xàfecs la sequedat de l’atmosfera sol ésser molt elevada, perquè les masses d’aire marí han anat perdent la humitat a mesura que s’han allunyat dels oceans Sovint sobre l’interior dels continents es formen anticiclons tèrmics, que poden tenir una gran estabilitat i durada per exemple, l’anticicló que es forma a l’hivern sobre la Sibèria Aquest clima és…

A la primavera, a les latituds mitjanes, la creixent insolació i l’agitació mecànica en la capa superficial del mar fan que aquest guanyi calor, que penetra i es redistribueix en una capa superficial ben barrejada, a sota de la qual hi ha un canvi relativament brusc disminució de temperatura termoclina Mentre la insolació és important i l’agitació, relativament dèbil, la termoclina és prima, molt marcada i situada a poca fondària A mesura que l’agitació augmenta i quan a la tardor disminueix la insolació, la massa d’aigua perd calor, la termoclina s’afebleix i la seva profunditat…