Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
cadenador | cadenadora
dessalatge
Geografia
Agronomia
Acció de dissoldre o simplement eliminar la concentració salina d’un terreny, com els que se solen donar en regions de clima àrid o semiàrid, vora la mar o vora un llac salí, els quals són poc favorables als conreus.
Es fa normalment amb regatges intensius i continuats durant un cert temps fins que en desapareix la salinitat Els terrenys salins del pòlders, per exemple, esdevenen, amb el dessalatge previ, àrees d’una fertilitat remarcable
planxeta
Geografia
Instrument topogràfic que serveix per a aixecar plans sobre el terreny.
Consisteix en una post de dibuix, muntada sobre un trípode que permet d’orientar-la lliurement, i sobre la qual hom fixa el paper de dibuix Va proveïda, a més a més, d’una alidada que permet de dirigir visuals a diferents punts del terreny a partir de les quals hom dibuixa el pla La planxeta és un instrument poc precís, però és de gran utilitat per a aixecar plans de terrenys irregulars
cadena d’agrimensor
Física
Geografia
Cadena formada per tiges de ferro unides amb anelles, de deu metres de longitud, per a mesurar terrenys.
dessecament
Geografia
Història
Conjunt de treballs mitjançant els quals hom treu l’aigua de determinats terrenys per tal d’ésser aprofitats.
El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…
escolament
Geografia
Desplaçament de les aigües, en forma concentrada o ramificada.
L’escolament és subterrani , o per filtració, en els terrenys calcaris, o per penetració per les diàclasis quan no es produeix filtració, l’escolament és superficial L’escolament és determinat per factors climàtics, orogràfics, morfològics i biogeogràfics El balanç anual d’escolament és donat per l' índex d’escolament , altura en mm de l’aigua de pluja escolada durant un any, pel coeficient d’escolament , relació entre l’aigua escolada i la caiguda de pluges, i pel dèficit d’escolament , diferència entre l’índex pluviomètric i l’índex d’escolament balanç hídric
agrimensura
Geografia
Part de la topografia que tracta de la determinació de les superfícies agràries i de les particions dels terrenys.
La mesura i el repartiment de les terres foren les primeres qüestions de caràcter geomètric que, en néixer l’agricultura, preocuparen la humanitat Els primers testimonis de l’agrimensura es troben en papirs egipcis de fa uns 1700 anys aC, reproducció d’altres encara més antics L’actual tècnica de l’agrimensura consisteix a dividir el terreny en parcelles d’àrea fàcilment mesurable, cosa que hom fa, sempre que el terreny ho permet, per mitjà de triangulacions triangulació i, quan les circumstàncies no són tan favorables, per poligonacions poligonació Sobre el mateix terreny,…
conca
Geografia
Àrea de terreny drenada per un mateix riu o curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents.
Els límits d’una conca no són sempre precisos poden ésser muntanyes, però també sectors pantanosos Les conques poden variar, ampliar-se o reduir-se per fenòmens de captura, la qual cosa depèn de les conques veïnes Les conques que no desguassen a la mar a través d’un riu i les aigües de les quals resten estancades a l’interior del continent per roques impermeables són anomenades conques endorreiques o tancades N'hi ha que aparentment són endorreiques, però llurs aigües surten subterràniament a causa de la forta permeabilitat són freqüents en terrenys càrstics Una conca pot…