Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
economia urbana

Economia urbana. Proposta de Y.Krawchuck d’ordenació regional en una colonització per a 1,5-2 milions d’habitants a l’URSS (1, centre per a 0.5-1 milió d’habitants; 2 i 3, ciutats satèl·lits agroindustrials; 4, agrogoroda; 5, habitatges i indústria; 6, indústria pesant; 7, indústria lleugera; 8, distribució i comerç; 9, grans nusos de comunicacions; 10 aeroports
© Fototeca.cat
Economia
Geografia
Branca de la ciència econòmica dins l’economia espacial (espai) que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s’originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n’extreu lleis generals.
Definida la ciutat com el conjunt d’un mercat local de treball, una àrea puntual de serveis i un mercat de sòl urbà, l’economia urbana analitza, doncs, les condicions de la reproducció de la producció i de la força de treball habitatge, transports, sanitat, ensenyament, informació, etc El creixement de les ciutats durant la primera etapa industrialitzadora i les altes taxes de mortalitat de la classe obrera, que posaren en perill la reproducció de la força de treball, marcaren l’inici de l’anàlisi de les condicions de vida dels treballadors per part dels metges higienistes…
morfologia urbana
Geografia
Part de la geografia urbana que estudia la forma de les ciutats.
morfologia urbana
Geografia
Aparença externa de la ciutat, formada per la trama dels carrers i els espais urbans que originen el pla de la ciutat, pels seus edificis i per la funció d’aquests carrers i aquests edificis, que li proporciona unes característiques determinades d’animació.
La morfologia urbana és fruit de l’evolució històrica de la ciutat, i per la seva construcció, amb materials sòlids, i per l’estructuració, en solars de propietat, esdevé molt durable correntment la forma sobreviu a la funció que l’ha originada A més del simple paisatge urbà, la morfologia urbana inclou també la conformació del seu contingut humà, és a dir, les característiques de la població que l’habita i la representació de l’estructura socioeconòmica en què ha estat organitzada, de la qual és un reflex ben fidel La morfologia urbana ha estat…
jerarquia urbana
Geografia
Relació de dependència d’unes ciutats respecte d’altres, a través d’uns vincles funcionals, en el context de sistemes de ciutats.
El sistema de ciutats és configurat per una sèrie de nuclis urbans interrelacionats en un territori, entre els quals es produeixen una seguit de fluxos de persones, de mercaderies, etc bàsics per al funcionament del sistema Dins d’aquest hi ha un pol d’atracció principal respecte les altres ciutats que és el lloc central
funció urbana
Geografia
Activitat predominant o conjunt d’activitats d’una ciutat dirigides cap a l’exterior.
El concepte neix en entendre la ciutat com un òrgan que exerceix una funció en conjunt dins la societat Són activitats exteriors les que determinen una influència dins una àrea si és al nivell regional hom la denomina també funció regional , i no les d’ús intern com les dels forners, mecànics, adroguers, etc, car aquestes són pròpies de tot agrupament urbà Hom obté la determinació de la funció o de les funcions d’una ciutat en comparar el tipus d’activitats dirigides cap a la satisfacció de les necessitats exteriors a la ciutat Les principals funcions resten incloses dins la classificació…
fu
Geografia
Divisió administrativa (prefectura urbana) del Japó.
N'hi ha dos Kyoto 4 613 km 2 2 527 000 h 1980 i Osaka 1 865 km 2 8 473 000 h 1980
Mercè Tatjer i Mir
Geografia
Especialista en geografia i història urbana.
Professora de la Universitat de Barcelona En el camp de l’anàlisi i l’estudi, collabora amb diferents grups en programes de recerca i de difusió del patrimoni industrial i de la ciutat Entre les nombroses publicacions en què ha participat, és autora de L’habitatge a Catalunya coautora, 1993, La configuració dels barris populars de la Ciutat Vella , dins Els barris de Barcelona 1999, La ciutat de les fàbriques Itineraris industrials de Sant Martí, Barcelona 2002, Memòria del passat industrial de les Corts, Barcelona 2005 i Can Ricart Estudi Patrimonial 2005
Georges Chabot
Geografia
Geògraf francès.
Especialitzat en geografia urbana i regional, fou professor de les universitats de Dijon i de la Sorbona i director de l’Institut de Géographie de la Universitat de París Les seves obres més importants són Les villes 1948 i el Traité de Géographie Urbaine 1963, publicat conjuntament amb la professora Beaujeu-Garnier, el qual és un excellent compendi dels nous conceptes de la ciència urbana Publicà, a més, La Bourgogne 1941 i una Géographie Régionale de la France 1966
districte federal
Geografia
Política
Divisió administrativa de primer ordre en el territori de la qual hi ha la capital d’un estat federal.
No pertany a cap estat de la federació i depèn normalment de l’administració directa del govern La seva extensió no coincideix sempre amb l’aglomeració urbana corresponent El districte federal de Washington, per exemple, no és tan extens ni té tants habitants com l’àrea metropolitana, però el de Brasília és molt més extens que l’aglomeració urbana de la capital actual Hi ha districtes federals a l’Argentina, a Austràlia, Àustria, el Brasil, els EUA, l’Índia, Mèxic, Nigèria i Veneçuela
aglomeració
Geografia
Conjunt d’habitacles compacte i de qualsevol dimensió.
L' aglomeració rural és una unitat de poblament rural agrupat llogarret, poble, vila l' aglomeració urbana és una unitat de poblament urbà ciutat En geografia urbana, però, hom reserva el nom d’aglomeració per a designar el conjunt format per una ciutat principal i per altres unitats urbanes menors adjacents, que perden progressivament llur autonomia funcional Aquests caràcters la distingeixen de la conurbació, amb la qual és sovint confosa L’aglomeració no té en cap cas un sentit administratiu, i ben sovint comprèn diversos municipis aglomeració plurimunicipal