Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Eduard Brückner
Meteorologia
Geografia
Geògraf i meteoròleg alemany.
Fou professor a Berna 1891, a Halle 1904 i, des del 1906, a Viena, on collaborà amb Albrecht Penck S'especialitzà en climatologia general i glacial i el 1909 fou elegit vicepresident de l’Associació Austríaca de Meteorologia Establí la teoria de l’existència d’uns cicles climàtics de 35 anys cicle de Brückner , la qual era conseqüència no pas de la realitat, sinó dels mètodes matemàtics emprats en establir-la Entre les seves obres cal esmentar Klimaschwankungen seit 1700 ‘Oscillacions climàtiques des del 1700’, 1890, Die feste Erdrinde und ihre Formen ‘La crosta ferma de la…
Walter Heinrich Munk

Walter Heinrich Munk (2010)
Holger Motzkau (CC BY-SA 3.0)
Geografia
Oceanògraf nord-americà.
Traslladat als EUA a catorze anys, es graduà en física al California Institute of Technology 1939 i obtingué un màster en geofísica 1940 Posteriorment, entrà a l’Scripps Institution of Oceanography de la Universitat de Califòrnia, on es doctorà sota la direcció d’Harald U Sverdrup 1947 i on des del 1954 fou catedràtic Una part de la seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les ones oceàniques ones capillars, onatge, ones internes, marees, etc La recerca en ones internes el portà, juntament amb Cristopher Garrett, a proposar un espectre universal de la distribució de l’energia de les ones…
Norbert Krebs
Geografia
Geògraf alemany.
El 1900 es doctorà amb l’obra Die nördlichen Alpen zwischen Enns, Traisen und Mürz ‘Els Alps del nord entre Enns, Traisen i Mürz’ Professor a Viena i a Berlín S'interessà també per la cartografia atles Escriví, entre altres obres, Länderkunde von Deutschland ‘Geografia d’Alemanya’, 1931 i Vergleichende Länderkunde ‘Geografia comparada’, 1951
Albrecht Penck
Geografia
Geògraf alemany.
Professor de geografia a Viena 1885 i a Berlín 1906, on fou també director del museu oceanogràfic i president de la Societat de Geografia Gran especialista en geomorfologia, estudià el glacialisme del Quaternari a les regions alpines, on trobà, amb la collaboració de Brückner, els vestigis de quatre fases glacials les de Günz, Mindel, Riss i Würm Escriví Die Vergletscherung der Alpen ‘El glacialisme dels Alps’, 1882, Schwankungen des Meeresspiegels ‘Oscillacions del nivell marí’, 1882, Die Eiszeit in den Pyrenäen ‘L’època glacial als Pirineus’, 1884, Morphologie der Erdoberfläche…
Pere Apià
Astronomia
Cartografia
Geografia
Nom humanístic del cartògraf, cosmògraf i astrònom alemany Peter Bennewitz o Bienewitz, que estudià a Viena i fou professor a Ingolstadt.
Es dedicà sobretot a l’astronomia, perfeccionà alguns instruments i proposà la determinació de les longituds mitjançant les distàncies lunars Publicà el Cosmographicus liber o Cosmographie 1524, de base ptolemaica, que conté alguns dels primers mapes coneguts d’Amèrica Publicà també l' Astronomicum Caesarium 1540, amb observacions del cometa del 1531, posteriorment anomenat cometa de Halley
Karl Ernst von Baer
Biologia
Geografia
Biòleg i geògraf germanobàltic.
Estudià medicina a Tartu a Viena 1810-14 i a Würzburg 1814-17 A partir del 1819 fou professor a la Universitat de Königsberg, i a partir del 1834 ensenyà zoologia i anatomia comparada a Peterburg Descobrí l’òvul dels mamífers 1827, amb la qual cosa restà arrodonida la descoberta feta cent cinquanta anys abans per Regnier de Graaf, i el notocordi dels embrions dels vertebrats Entre el 1828 i el 1837 publicà la seva obra més important, Über Entwicklungsgeschichte der Tiere ‘Història del desenvolupament dels animals’, amb la qual, juntament amb Untersuchungen über die Entwickelung…
urbanització

Urbanització espontània a Mendocita, barri de Lima, entre el 1942 i el 1961; el barri és absorbit per la trama regular de la ciutat, però es manté com a illot marginat cada cop més dens
© Fototeca.cat
Geografia
Sociologia
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió dels modes de vida urbans.
Encara que apareix en fases històriques diverses, l’explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial Alhora, a partir d’un ritme en el creixement de la població urbana, s’ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals En començar el s XIX només Londres i París, entre totes les ciutats del món, superaven el mig milió d’habitants Nàpols, Moscou i…