Resultats de la cerca

Aquesta constància és deguda al fet que hi ha continuïtat en l’aportació de substàncies nutritives, i d’altra banda, hom elimina els productes d’excreció cellular i alhora l’excés de cèllules produïdes

La curació per aportació d’humitat a vegades se substitueix per la protecció de les superfícies de l’element mitjançant plàstics o altres tractaments En plantes prefabricadores, amb l’objectiu d’accelerar l’enduriment, sovint es realitza la curació al vapor

Estudià l’estructura de la cèllula vegetal i la reproducció de les molses La seva aportació més important, però, fou la redescoberta i la demostració experimental de les lleis de Mendel que féu, simultàniament però separada, amb Hugo de Vries i Erich Tschermak von Seysenegg 1900 Posteriorment aplicà la genètica mendeliana a l’estudi de diferents aspectes de l’herència en els vegetals, com ara l’herència de la variegació i de l’autoesterilitat

Graduada per l'Escola de Medicina de la Universitat de Pequín 1955, posteriorment estudià durant dos anys medicina tradicional xinesa Treballà a l'Acadèmia Xinesa de Ciències Mèdiques, de la qual esdevingué cap científic La seva aportació principal és la identificació de l'artemisinina, principi actiu present en la planta Artemisia annua , i a partir del qual sintetitzà la dihidroartemisinina, substància que és el principal component dels medicaments contra la malària L'any 2011 rebé el premi Lasker, i el 2015, el premi Nobel de medicina, que compartí amb William C Campbell  i Satoshi Omura

Graduat 1982 i doctorat 1984 en medicina per la Universitat de Pennsilvània, ha desenvolupat la carrera científica i docent a la Johns Hopkins University de Baltimore en els camps de la pediatria, l’oncologia, la radioteràpia i la medicina interna La seva aportació principal és el descobriment de la funció reguladora de la proteïna HIF sigla de l’anglès hypoxia-inducible factor en l’activitat de l’ eritropoetina  segons els nivells d’oxigen detectats en la cèllula Per aquesta contribució ha rebut els premis Gardner International 2010, Albert Lasker 2016 i Nobel de medicina 2019…

Fou professor de fisiologia a Königsberg, Bonn i Heidelberg i de física a Berlín Estudià des d’angles inèdits aspectes importants de la fisiologia, com ara el mecanisme íntim dels sentits La seva aportació a l’acústica moderna és fonamental Féu també nombroses investigacions en el camp de l’electrodinàmica, analitzà l’activitat muscular i fou el primer a formular matemàticament el principi de conservació de l’energia a la seva obra Über die Erhaltung der Kraft ‘Sobre la conservació de l’energia’, 1847 Inventà l’oftalmoscopi 1851, perfeccionà la teoria dels colors de Young 1855 i…

Es doctorà en farmàcia 1968 i química 1970 a la Universitat Científica de Tòquio Després de dos anys a la Universitat de Yamanashi 1963-65, s’incorporà a l’Institut Kitasato, del qual fou president 1990-2008 Les seves recerques s’han centrat en la identificació de substàncies obtingudes a partir de bacteris amb l’objectiu principal d’elaborar medicaments Un dels seus descobriments principals ha estat la identificació i la seqüenciació del bacteri Streptomyces avermitilis , treballs que posteriorrment  William C Campbell  utilitzà per al desenvolupament de l’avermectina, substància essencial…

A divuit anys s’establí als Estats Units, el 1954 es graduà a la Universitat de Buffalo i posteriorment 1957 a la Universitat de Harvard Collaborà amb Eric Kandel , pioner de la neurobiologia i premi Nobel de medicina 2000 al National Institute of Health Després d’uns quants anys a la Universitat de Yale, des del 1974 desenvolupà tota la seva carrera científica i docent a la Universitat de Chicago La seva aportació principal és la demostració empírica de la gran activitat sinàptica connexions neuronals durant els primers anys de vida i el seu gradual alentiment i declivi amb la…

Aquesta ciència híbrida, alhora teòrica i aplicada, ha nascut molt modernament del coneixement aprofundit de l’organització i de la fisiologia dels éssers vius, particularment en els animals, i sobretot se centra en els processos que els permeten d’adquirir, elaborar i utilitzar informació, com, per exemple, la fisiologia dels òrgans dels sentits, extremament sensibles en comparació de la majoria de dispositius sensibles artificials la de la conducció i integració nerviosa, de circuits molt simplificats i miniaturitzats la capacitat d’emmagatzematge, de reduplicació i de retrobament d’…