Resultats de la cerca

Pertanyia als Castellvell, que al principi del s XII hi fundaren el priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort Queden restes de murs, flanquejats de torres rodones, entorn de les ruïnes de l’església de Sant Genís

Té 38 km de llargària i uneix el Rin, vora Duisburg, amb el Dortmund-Ems-Kanal És capaç per a vaixells de 1 370 tones i hom hi transporta sobretot carbó

El castell medieval construït sobre les seves restes fou anomenat pels catalans, al s XIV, castell de Sant Omer

Ocupada la ciutat el 1714, hom projectà la construcció d’una fortalesa militar per tal de castigar-la i d’evitar-ne un possible alçament Les obres començaren el 1716 segons els plans de l’enginyer militar Prosper Verboom, i acabaren pràcticament el 1719 totalment el 1750 Calgué destruir el barri de la Ribera que s’havia distingit especialment en la defensa de la ciutat 1 200 edificis, amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara, sense indemnització Per a l’enderroc i la construcció es féu una impressionant mobilització forçosa, sota la vigilància de l’exèrcit Només se'n conservà la torre…

Hom el calcula a partir de l’hematròcit i del nombre d’eritròcits i l’expressa en microns El valor normal és de 76 a 95 π 3

Els individus del grup zero presenten eritròcits sense cap aglutinogen, i llur plasma conté les aglutinacions α i β Poden donar sang a qualsevol individu, i rebre'n dels del grup 0

Aquests fluids són sempre homogenis La paret és formada per una delicada membrana, anomenada tonoplast o pellícula endoplasmàtica La utilització del roig neutre, colorant vital del contingut vacuolar, ha permès de saber que existeix un vacuoma aparell o sistema vacuolar de la cèllula en les cèllules animals Els vacúols poden originar-se per divisió de vacúols preexistents o per elaboració espontània en el citoplasma per exemple, per hipertròfies dels elements de l’ergastoplasma Els vacúols són lloc d’acumulació de substàncies de reserva o de deixalles tòxiques per part del mateix citoplasma…

La resposta a l’estímul depèn exclusivament de la direcció Un tropisme és positiu si l’organisme o l’òrgan es dirigeix vers el focus de l’estímul, i negatiu si se n'allunyen Si l’orientació és segons la direcció de l’estímul es tracta d’un ortotropisme , i si és perpendicular o obliqua es tracta d’un plagiotropisme Segons el tipus d’estímul els tropismes reben noms particulars actinotropisme, fototropisme, geotropisme, haptotropisme, higrotropisme, quimiotropisme, termotropisme i traumatropisme