Resultats de la cerca

Per l’acció de l’àcid clorhídric i del ferrocianur potàssic, el ferro pren un color blau de Prússia

La reacció és afavorida per la presència de grups atraients d’electrons en l’anell aromàtic És emprada en la preparació de l’àcid cinàmic

Així, en els teixits anòxics amb un contingut baix d’oxigen i alt de diòxid de carboni es produeix una ràpida conversió de l’oxihemoglobina en hemoglobina a causa no solament de la baixa pressió d’oxigen, sinó també de l’efecte de Bohr Anàlogament, la disminució del pH sanguini produeix el mateix efecte gràcies a l’estreta correlació entre la concentració de diòxid de carboni i el pH

Graduat en medicina per la Universitat d'Istanbul 1969, des del 1973 resideix als Estats Units, on el 1977 es graduà en biologia molecular per la Universitat de Dallas El 1982 s'incorporà a la Universitat de Carolina del Nord, de la qual és professor titular de bioquímica i biofísica des del 1988 El 1984 rebé el Presidential Young Investigator Award al millor investigador jove El 2015 fou distingit amb el premi Nobel de química, compartit amb Tomas Lindahl  i Paul Modrich , per les descobertes sobre els mecanismes de reparació de l' ADN , en el seu cas sobre la detecció de dímers de timines…

Graduat i doctorat 1967 a l’Institut Karolinska d’Estocolm, després d’un període d’estudis postdoctorals a les universitats de Princeton i Rockefeller EUA, el 1972 s’incorporà com a professor de bioquímica mèdica a la Universitat de Göteborg El 1981 es traslladà a la Gran Bretanya, on ha estat investigador del Cancer Research UK, i el 1986 esdevingué el primer director dels laboratoris Clare Hall d’aquesta institució, posteriorment integrats al Francis Crick Institute Membre de la Royal Society 1988, rebé d’aquesta institució la Royal Medal 2007 i la Copley Medal 2010 El 2015 fou…

Graduada per l'Escola de Medicina de la Universitat de Pequín 1955, posteriorment estudià durant dos anys medicina tradicional xinesa Treballà a l'Acadèmia Xinesa de Ciències Mèdiques, de la qual esdevingué cap científic La seva aportació principal és la identificació de l'artemisinina, principi actiu present en la planta Artemisia annua , i a partir del qual sintetitzà la dihidroartemisinina, substància que és el principal component dels medicaments contra la malària L'any 2011 rebé el premi Lasker, i el 2015, el premi Nobel de medicina, que compartí amb William C Campbell  i Satoshi Omura

Graduat pel Trinity College de la Universitat de Dublín 1952, posteriorment anà als Estats Units, on el 1957 es doctorà per la Universitat de Wisconsin-Madison amb una tesi sobre el trematode paràsit Fascioloides magna Del 1957 al 1990 feu treball de recerca a la companyia farmacèutica Merck & Co , on, a partir dels treballs de Satoshi Ōmura  sobre el bacteri Streptomyces avermitilis  desenvolupà l’avermectina, substància usada per a l’elaboració de medicaments, com ara la ivermectina, que combaten els cucs paràsits causants de malalties com la filariosi  o l’ oncocercosi Membre de la…

Es doctorà en farmàcia 1968 i química 1970 a la Universitat Científica de Tòquio Després de dos anys a la Universitat de Yamanashi 1963-65, s’incorporà a l’Institut Kitasato, del qual fou president 1990-2008 Les seves recerques s’han centrat en la identificació de substàncies obtingudes a partir de bacteris amb l’objectiu principal d’elaborar medicaments Un dels seus descobriments principals ha estat la identificació i la seqüenciació del bacteri Streptomyces avermitilis , treballs que posteriorrment  William C Campbell  utilitzà per al desenvolupament de l’avermectina, substància essencial…

Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona i diplomat en ecologia vegetal a la Université des Sciences et Techniques du Languedoc Montpeller És membre de diferents societats científiques catalanes i internacionals, entre d'altres, la Society for the History of Natural History, la Institució Catalana d'Història Natural, la Societat Catalana de Biologia –de la qual ha estat secretari general 1979-81–, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori –soci fundador 1977– i la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica  –fundador i  primer president en 1991-93– És autor de…

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1992, on obtingué també el doctorat Fou investigador postdoctoral i investigador associat a l’Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore 1997-2001, on feu estudis sobre la metilació de l’ADN en el càncer en humans que el portaren a descobrir la relació entre la hipermetilació dels gens supressors dels tumors i l’aparició de càncers Aprofundí aquesta recerca al capdavant del Laboratori d’Epigenètica del Càncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas CNIO a Madrid i, del 2008 al 2018, al…