Resultats de la cerca

Editat per Prensa Deportiva Gratuita, es repartia a Barcelona i Madrid, on aquest grup editorial s’introduí en comprar el diari DxT Estava especialitzat en futbol i tenia una secció poliesportiva

Aparegué com a continuació del setmanari dedicat al futbol badaloní Badalona Sportiva , del qual es publicaren tres números el 1919 Pretenia ser l’òrgan de l’esportista badaloní i en foren directors Joaquim Busquets i Miquel Xicart El darrer número es publicà el 22 de desembre de 1924

Dedicada a la informació esportiva de caràcter tècnic, hi collaboraren les primeres firmes del periodisme esportiu del seu temps Josep A Trabal atletisme, Ferré Elias futbol, Agustí Peris de Vargas beisbol, Ramon Larruy boxa, Frederic Frick Armangué aviació o Gonzastillo pilota L’últim número aparegué el 17 d’agost de 1919

Escrita en castellà, aparegué per primera vegada a Lleida el 9 de juny de 1922 i fou una de les revistes pioneres del seu àmbit a les comarques de ponent, a la vegada que també prestava atenció a l’activitat femenina, fins aleshores residual Seguia els equips lleidatans, amb cròniques dels campionats i seguiment dels jugadors

Amb un ideari humanista, la revista defensava la unió de la bellesa amb l’esport Tenia una secció dedicada a la reproducció i crítica d’obres d’art i una altra a l’esport en general Editada en castellà i profusament illustrada, el seu director fou Ubaldo Carrera L’últim número aparegué al juny del 1915

Publicació capdavantera de la premsa esportiva catalana, contenia informació d’esports en general amb una especial atenció al món del ciclisme Durant un breu període del 1898 es fusionà amb El Veloz , de Madrid, i aparegué amb el títol de Veloz Sport  A partir del juliol del 1898 reaparegué amb el nom original, tot i que el febrer del 1899 es fusionà novament i de forma temporal amb el setmanari Los Deportes A partir del 1901 emprengué una nova etapa amb la mateixa línia anterior Sempre fou dirigida per Baldomero Álvarez

Estudià la carrera de dret, que no exercí collaborà, sovint amb pseudònim, en El Sol i La Abeja de Barcelona Reuní diverses colleccions d’entomologia i malacologia, i també de ceràmica, numismàtica i antiguitats, que a la seva mort passaren al Museu Martorell de Barcelona Pertangué a una gran quantitat d’entitats científiques i culturals de Catalunya i l’estranger Publicà obres de caràcter científic El secreto de la doble vista antimagnética 1847, Historia de los aeronautas y los globos aerostáticos 1847, Importancia de los estudios entomológicos 1871 i Montserrat subterránea 1882, i literari…

Fill d’un humil blanquer, feu estudis a Arbois, a Besançon i a París a l’École Normale i a la Sorbona Doctorat en ciències 1847, ensenyà física i química a Dijon, Estrasburg on es casà i continuà els seus primers treballs sobre dissimetria molecular i Lilla L’any 1857 fou nomenat administrador de l’École Normale Supérieure, i des d’aleshores residí a París, llevat d’alguns viatges que feu per l’Estat francès principalment a Arbois, Alais i Pont-Gisquet a fi d’estudiar científicament la fabricació del vi i les malalties del cuc de seda El 1873 començà a investigar les malalties infeccioses…

El primer número aparegué el 2 de gener de 2002 Fou una iniciativa de la Coordinadora de Mitjans COMIT, que agrupava diverses empreses editores en català de mitjans en paper i digitals Inicialment es distribuí com a publicació independent i en una versió reduïda juntament amb els diaris Segre , Regió 7 , Diari d’Andorra  i El 9 Nou , amb tres edicions diferents per a les comarques de Girona, Barcelona i Tarragona Fou el primer diari esportiu català amb una visió nacional de l’esport Nasqué com un diari d’esport d’elit per complementar la informació esportiva catalana que oferien…

Des de temps antic hi ha hagut el desig de preservar la qualitat de l’espècie humana i fins i tot de millorar-la Així, per exemple, Soló a Atenes i Licurg a Esparta establiren un seguit de lleis que hom pot qualificar d’eugèniques Bé que la idea de seleccionar els millors i d’afavorir-ne la reproducció ja era antiga, no fou definitivament establerta fins al s XVI en la Utopia 1516 de Tomàs Moro, i després en La ciutat del Sol 1623 de TCampanella El científic anglès Francis Galton, cosí germà de ChDarwin, pot ésser considerat com el fundador de l’eugenèsia en la seva obra cabdal Hereditary…