Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
macròmer
Biologia
Blastòmer d’una mida gran que apareix en els casos de la segmentació desigual.
principi de Baer
Biologia
Llei biogenètica formulada per Karl Ernst von Baer, segons la qual en el desenvolupament d’un organisme els caràcters generals i no especialitzats apareixen abans dels particulars i especialitzats.
Així, en el desenvolupament d’un vertebrat apareix abans el tub digestiu el qual existeix ja en animals més primitius que el notocordi, el qual és característic dels vertebrats semblantment apareix abans l’epiteli intestinal que l’epiteli glandular
isoanticòs
Biologia
Anticòs que apareix com a resposta davant l’estímul antigènic de productes provinents d’individus de la mateixa espècie.
Hom l’anomena també alloanticòs
òstium primum
Biologia
Envà de l’embrió que divideix l’aurícula primitiva en dues cavitats.
Apareix durant la tercera setmana de vida embrionària
cèl·lula navicular
Biologia
Cèl·lula allargada, a vegades arrodonida, amb un citoplasma clar i un nucli allargat.
És característica de l’embaràs i apareix en l’epiteli vaginal
la Dama Blanca d’Aubinyà
Folklore
Personatge llegendari que simbolitza la independència i les llibertats andorranes davant el poder feudal.
La llegenda identifica el personatge amb la misteriosa senyora del castell d’Aubinyà, guardiana de la frontera, que apareix sota la figura d’una dama vestida de blanc
estel de l’advent
Folklore
Segons una tradició popular als Països Catalans, estel imaginari que apareix el primer dia d’advent i es fon la nit de Nadal.
La creença popular afirma que aquest estel anulla la influència màgica de la lluna durant tot el període
telofragma
Biologia
Membrana d’una fibra muscular estriada que apareix en la secció longitudinal d’aquesta com una línia fosca i marca els extrems del sarcòmer.
És anomenat també membrana o línia de Krause
cefalització
Biologia
Tendència evolutiva dels animals a diferenciar una regió anterior del cos en la qual es localitzen les estructures i les funcions nervioses , els òrgans dels sentits i els apèndixs bucals, i que es converteix en el pol motor, sensitiu i nutritiu de l’animal.
Comporta la individualització d’una part del cos cèfalon, cap destinada allotjar i a protegir els centres nerviosos En els animals diploblàstics —porífers, cnidaris i ctenòfors— la cefalització és quasi nulla Aquest procés fa un gran pas quan, en el curs de l’evolució, apareix un tercer full embrionari, el mesoderma, i la consegüent polarització de l’embrió i de l’animal En els vertebrats, i especialment en els mamífers, la cefalització arriba al seu grau més alt