Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
golf de Veneçuela
Golf marí
Ampli entrant de la mar Carib, en territori veneçolà.
Pertany, en la seva major part, a aquest país, excepte un sector del NW, que correspon a Colòmbia És emmarcat per les penínsules de Guajira, a l’W, i Paraguaná, a l’E Al S comunica, per un canal natural, amb el llac de Maracaibo No sobrepassa els 50 m de profunditat
Gaston Viaud
Biologia
Naturalista francès.
Tractà del comportament i del psiquisme animal en diverses obres, com Les Tropismes 1951, Les instincts 1959, i escriví, en collaboració amb MKlein i CKayser, un tractat de psicofisiologia que ha tingut un ampli ressò
golf de Tailàndia
Golf marí
Golf del SE d’Àsia, a la mar de la Xina meridional.
Hi desemboca el riu Mekong en un ampli delta que avança a costa de les aigües del golf Les seves costes, baixes i regulars, es reparteixen entre Cambodja i el Vietnam a l’E, Tailàndia al N i W i la península de Malaca al S
teoria del disseny intel·ligent
Biologia
Teoria no científica que postula que l’evolució dels organismes ha estat conduïda per un ésser superior.
Proposada inicialment pel Discovery Institute dels EUA, ha estat assumida per un ampli collectiu de persones d’aquell país Accepta els principis evolucionistes de la teoria neodarwinista, però afirma que l’evolució ha estat guiada per Déu per a arribar a generar l’home a imatge i semblança seva
ampicil·lina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic semisintètic derivat de l’àcid 6-aminopenicil·lànic (nucli de la penicil·lina).
Té aspecte de pólvores blanques, cristallines, mitjanament solubles en aigua Pot ésser considerat la primera i única penicillina d’espectre realment ampli, car és actiu enfront de la majoria de gèrmens patògens tant grampositius com gramnegatius Hom l’administra per les vies oral i parenteral i és eliminat per l’orina i la bilis
bacitracina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic de molècula polipeptídica produït per algunes soques de Bacillus licheniformes, i de B. subtilis.
Es presenta en forma de pólvores blanquinoses, amargues, higroscòpiques, molt solubles en aigua i alcohol de 96° Presenta un ampli espectre microbià, però no pot ésser emprada per via parenteral, puix que produeix trastorns renals, ni per via oral, perquè es destrueix en l’aparell digestiu Altrament, és molt emprada en aplicacions tòpiques sobre ferides, afeccions de la pell, ulls, etc
pseudomonadínies
Biologia
Subordre de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals.
És un grup molt ampli i, per tant, comprèn éssers de caràcters fisiològics molt variats Són aerobis estrictes Alguns són autòtrofs, però mai fotosintètics, bé que n'hi ha de pigmentats la majoria són fermentatius Aeromonas fotobacterium, Zynomonas Tenen una distribució bastant àmplia n'hi ha que habiten en llocs on es troba matèria orgànica i n'hi ha que són paràsits d’animals i vegetals
golf de Guinea
Golf marí
Ampli entrant de l’oceà Atlàntic a la costa occidental africana que s’estén des del cap Palmas fins al cap López.
immunitat
Biologia
Procés pel qual un organisme es fa resistent a una malaltia, especialment infecciosa, gràcies a la formació d’anticossos específics.
En sentit més ampli, el terme és emprat per a significar la capacitat de reacció d’un organisme davant d’una substància antigènica La immunitat és natural congènita o adquirida en aquest segon cas pot ésser espontània , com a resultat d’una infecció prèvia induïda per una malaltia aparent o oculta, o bé provocada mitjançant una acció terapèutica vacunació La immunitat provocada és activa quan és el mateix organisme el que reacciona contra l’agent patogen inoculat, i passiva quan depèn de substàncies immunitzants fora de l’organisme sèrums
Jean Louis Rodolphe Agassiz
Biologia
Naturalista suís, professor d’història natural a Neuchâtel (1832).
El 1846 marxà als EUA, on professà al Lowell Institute de Boston A partir del 1848 ensenyà zoologia i geologia a Harvard, on creà el Museum of Comparative Zoology 1859 És autor de Selecta genera et species piscium 1829, Recherches sur les poissons fossiles 1833-44 i Études critiques sur les mollusques fossiles 1840-45 En els seus Études sur les glaciers 1840 mostrà, mitjançant observacions fetes a Suïssa i a Escòcia, que certes glaceres havien tingut un desenvolupament molt més ampli en el passat, i en deduí el concepte de glaciació