Resultats de la cerca

Generalment, els gens paràlegs tenen la mateixa funció o bé una funció molt relacionada La comparació de gens paràlegs quant a nombre i seqüència entre diversos organismes o llinatges proporciona informació útil per als estudis taxonòmics i filogenètics

És dut a terme sota condicions controlades i per comparació amb els efectes de la mateixa o d’una altra substància similar estudiada prèviament en un sistema biològic estàndard a una concentració determinada Els microorganismes són sovint emprats en l’assaig d’antibiòtics antibiograma i en el de vitamines i aminoàcids, avaluats per l’increment de pes sec de biomassa En estudis farmacològics, hom sol emprar vertebrats de laboratori conills, conills porquins, ratolins, etc

És format sobretot per proteïnes particularment cisteïna A la majoria dels nuclis presenta una semblança homogènia La seva viscositat és, per terme mitjà, de 0,94 —en comparació amb la de l’aigua—, la seva elasticitat és molt gran i té una consistència més o menys gelatinosa segons l’estat fisiològic de la cèllula Pren els colorants no basòfils com l’eosina, i el seu pH és igual o superior a 7

Inclou la comparació de les seqüències homòlogues d’ADN d’organismes actuals i el comptatge de les diferències que s’han acumulat entre ells Si hom considera llargs períodes de temps, la taxa de canvis nucleotídics en zones no sotmeses a selecció és directament proporcional al temps transcorregut Tanmateix, atesa la dificultat d’establir la manca absoluta de selecció sobre les seqüències analitzades, cal fer calibracions a partir d’espècies el temps de divergència de les quals ha estat prèviament establert a partir del registre fòssil 

L’estudi de l’ADN antic i la comparació amb el seu equivalent actual permet als investigadors analitzar els canvis produïts en la seqüència de nucleòtids de determinats gens en el decurs del temps, tant si aquests canvis han implicat un procés reconegut d’evolució com si tan sols han implicat canvis en les freqüències gèniques de les poblacions L’anàlisi de l’ADN antic és possible gràcies a la tècnica de lareacció en cadena de la polimerasa, que permet amplificar les seqüències a estudiar Malgrat que la contaminació de les mostres amb ADN modern és freqüent, l’estudi de l’ADN…

Entre els diferents criteris proposats pels naturalistes per a classificar els organismes cal esmentar la taxonomia clàssica , que fa una separació de grups d’organismes en funció d’afinitats entre caràcters fonamentals i hereditaris, de manera que classifica en la mateixa espècie els organismes amb totes, o gairebé totes, les característiques comunes, en el mateix gènere els grups directament relacionats, etc la taxonomia numèrica , basada en els principis d’Adanson, segons els quals totes les característiques tenen el mateix valor i cal descriure'n tantes com sigui possible i que siguin…

Aquesta ciència híbrida, alhora teòrica i aplicada, ha nascut molt modernament del coneixement aprofundit de l’organització i de la fisiologia dels éssers vius, particularment en els animals, i sobretot se centra en els processos que els permeten d’adquirir, elaborar i utilitzar informació, com, per exemple, la fisiologia dels òrgans dels sentits, extremament sensibles en comparació de la majoria de dispositius sensibles artificials la de la conducció i integració nerviosa, de circuits molt simplificats i miniaturitzats la capacitat d’emmagatzematge, de reduplicació i de…

És unitat alhora anatòmica i fisiològica, tant per als organismes unicellulars com per als pluricellulars Hom podria dir que la cèllula és el sistema organitzat més simple portador de les funcions vitals Les cèllules dels organismes eucariòtics són sistemes trifàsics Una fase és la matriu protoplasmàtica, que inclou el nucleoplasma i el citoplasma, comunicats a través dels porus de la membrana nuclear La segona és feta pels diferents orgànuls membranosos cellulars reticle endoplasmàtic, complex de Golgi, lisosomes, membrana nuclear, mitocondris i cloroplasts La tercera és el contingut d’…

Conseqüència de l’evolució és la transformació de les espècies en el curs del temps Actualment gairebé tots els biòlegs no solament admeten l’evolució com un fet, sinó que accepten una evolució total La vida mateixa, d’acord amb la biologia moderna, s’ha originat per evolució Hom troba concepcions evolutives ja en alguns filòsofs grecs, entre els quals Anaximandre i Empèdocles Això no obstant, fins al segle XIX hom no arribà a una formulació científica del concepte d’evolució i a l’acceptació com una realitat pels biòlegs Per llurs idees en aquest sentit es destacaren el francès Jean-Baptiste…