Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
partenocàrpia
Biologia
Botànica
Agronomia
Formació del fruit sense fecundació prèvia dels primordis seminals, els quals no es transformen en llavors viables.
El procés de formació del fruit és controlat per l’auxina produïda durant la pollinització i sobretot per les llavors en creixement En la partenocàrpia natural l’auxina té uns altres orígens També pot ésser induïda artificialment mitjançant l’aplicació de diverses fitohormones i substàncies químiques
prolífic | prolífica
Biologia
Que té la virtut d’engendrar copiosament o de produir fruit abundant.
circumnutació
Biologia
Botànica
Moviment giratori de l’àpex lleugerament inclinat de moltes plantes de creixement lent, provocat per la desigualtat en l’allargament de les cèl·lules de la tija, que va variant de banda al llarg del dia.
En alguns òrgans, com és ara els fruits, la circumnutació durant el creixement pot originar formes en hèlix fruit de l’alfals
biologia molecular
Esquema i representació tridimensional de la molècula helicoidal de DNA, segons James D. Watson i Francis H.C. Crick, una de les descobertes cabdals en el camp de la biologia molecular (1, bases púriques i pirimídiques; 2, desoxiribosa; 3, fosfat)
© Fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia i de la bioquímica que té per objecte l’explicació dels fenòmens biològics per mitjà de l’estudi de les biomolècules portadores de la informació genètica de la cèl·lula.
Així, estudia l’estructura i la funció de les proteïnes com a suport material de les funcions biològiques l’estructura i la funció dels àcids nucleics amb relació a l’emmagatzematge, la utilització i la transmissió de la informació genètica genètica molecular les bases moleculars i els mecanismes de control i regulació dels processos biològics i l’evolució molecular Els primers treballs considerables dins d’aquesta disciplina són dels anys quaranta, quan OTAvery, CMacLeod i MMcCarthy van demostrar que l’agent que causa la transformació infecciosa d’una soca bacteriana és el DNA No obstant…
variabilitat
Biologia
Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc, que són propis de cada tàxon, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.
Segons que aquestes variacions individuals afectin caràcters que poden variar d’una manera contínua entre dues situacions extremes alçària, longitud o amplària d’un determinat òrgan, longevitat, etc o caràcters amb variació discontínua nombre de cries, color dels ulls, nombre d’apèndixs, nombre de llavors per fruit, etc hom parla de variabilitat contínua o de variabilitat discontínua , respectivament L’estudi quantitatiu de la variabilitat contínua exigeix d’agrupar els individus estudiats en classes de variabilitat o freqüència, és a dir, en grups d’una amplitud escollida arbitràriament per…