Resultats de la cerca

Començà la seva activitat literària amb escrits 1531 i 1536 contra el Ciceronianus d’Erasme de Rotterdam És important el seu De causis linguae latinae 1540, primer intent científic de gramàtica llatina, i la Poetica 1561, basada en els principis aristotèlics

Obtingué 1872 per selecció la patata Burbank, d’un gran rendiment

És autor de treballs bàsics sobre la immunitat i les hemòlisis bacterianes, així com d’una descripció dels bacils causants de la diftèria de l’aviram i de la tos ferina humana, i descobridor de la reacció de fixació de complement, juntament amb Octave Gengou Li fou atorgat el premi Nobel de Medicina l’any 1919 entre les seves obres destaca Traité de l’immunité dans les maladies infectieuses 1920

Professor a Berlín 1833, féu importants investigacions sobre la fisiologia del sistema nerviós, els òrgans dels sentits Zur vergleichenden Physiologie des Gesichtssins des Menschen , 1826, l’activitat secretora De glandularum secernentium structura , 1830 i l’anatomia comparada El seu Handbuch der Physiologie des Menschen 1833-40 fou llibre de text a quasi totes les universitats alemanyes Formà investigadors com Schwann, Henle, Virchow, Helmholtz, etc, que evolucionaren des de la Naturphilosophie de principis de segle fins a la més rigorosa fisiologia experimental

Collaborador destacat de THMorgan, contribuí a la localització cromosòmica de molts gens, a la interpretació de malalties congènites, a l’obtenció de mutacions experimentals i, en definitiva, a la creació de la genètica moderna Premi Nobel de medicina i fisiologia el 1946

El 1932 es doctorà en zoologia a la Columbia University, i amplià estudis al Kaiser-Wilhelm Institut de Berlín en 1932-33 Després d’un any a la Universitat de Chicago, fou professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Harvard, on romangué fins a la jubilació 1977 El 1967 rebé, juntament amb RGranit i HHartline, el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre l’acció de la vitamina A en els processos fotoquímics de la retina

Amb el seu germà Louis Lumière Besançon 1864 — Bandol, Provença 1948, químic i industrial francès, fou l’inventor del cinematògraf cinematografia Tot i que tots dos treballaren en aquesta tasca, sembla que fou Louis el qui resolgué mecànicament el problema de la presa d’imatges en moviment i de llur projecció posterior damunt un llenç blanc pantalla Els aparells de filmació i de projecció construïts pels Lumière milloraren els sistemes usats fins aleshores per aconseguir la captació successiva d’imatges sobre pellícula fotogràfica i la posterior visió amb sensació de moviment La primera…

Cursà els estudis secundaris en una de les poques escoles de Londres que als anys trenta impartien física, química i biologia a noies En 1941 es graduà en ciències a Cambridge i després d’un any d’estudis de postgrau, l’any 1942 ingressà a l’Associació Britànica per a la Recerca del Carbó, on dugué a terme recerques sobre les microestructures del carbó i el grafit, sobre les quals feu la seva tesi doctoral 1945 En 1947-50 estudià tècniques de difracció de Raigs X al Laboratoire Central des Services Chimiques de L’État de París i el 1951 ingressà com a investigadora al laboratori John Randall…

Estudià els trasplantaments del globus ocular, el patró de creixement de les xarxes nervioses i el comportament en el desenvolupament i en la regeneració, i la teoria del camp elèctric en relació amb la percepció cerebral Concebé una metodologia per a destacar els problemes cerebrals d’abast hemisfèric Li fou atorgat el premi Nobel de medicina el 1981 juntament amb DHHubel i TNWiesel És autor de Problems outstanding in the evolution of brain function 1964 i Science and moral priority 1983

Amb THMorgan, contribuí a l’estudi de la localització dels gens en els cromosomes Rebé diversos premis, i ha publicat, entre altres obres, A History of Genetics 1965