Resultats de la cerca

S’especialitzà en la millora genètica de varietats de plantes cultivades És l’autor de la teoria de l’especiació per poliploïdia en les plantes 1917 i de nombrosos treballs sobre la determinació genètica del sexe i l’herència lligada al sexe

Professor a la Columbia University de Nova York, féu importants recerques en el camp de la citologia i l’embriologia Estudià la fecundació, la partenogènesi, el paper dels cromosomes i la meiosi Reconegué la importància de les lleis de Mendel sobre l’herència Publicà General Biology 1887 i The Cell in Development and Heredity 1896, reeditada diverses vegades

Estudià i practicà medicina, però després es dedicà a la botànica Estudià la flora i establí cinc àrees florístiques a Europa Identificà les hidropteridals com a ordre de filicòpsids

Investigà en el camp de la física atòmica separació dels isòtops de l’urani i, més tard, féu estudis sobre difracció de raigs X, els quals permeteren a Watson i Crick de proposar un model nuclear de l’àcid desoxiribonucleic 1953 El 1962 compartí amb aquests dos investigadors el premi Nobel de medicina, que els fou atorgat pels descobriments referents a l’estructura molecular dels àcids nucleics i llur significació per a la transferència d’informació en la matèria viva

Professor de neurofisiologia a la Harvard Medical School, estudià amb DHHubel els mecanismes de l’anàlisi de la informació en l’escorça visual del cervell, i les manipulacions precoces del sistema visual utilitzades com a mitjà per a desxifrar les regles del seu desenvolupament El 1983 esdevingué cap del laboratori de neurobiologia de la Rockefeller University, de la qual fou nomenat president el 1992 i president emèrit el 1998 Li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1981 juntament amb DHHubel i RWSperry

Estudiós del sistema nerviós, investigà la fisiologia dels sentits, interpretà correctament el mecanisme de l’acte reflex, amb la seva relació amb la medulla, i descriví per primera vegada el reflex pupillar davant la llum, que avui porta el seu nom

Fou un dels creadors de la teoria del continuum com a model d’estudi de la vegetació i proposà una classificació dels organismes en cinc regnes moneres, protoctists, fongs, plantes i animals en comptes dels dos considerats tradicionalment Entre els seus treballs més destacats cal esmentar A Consideration of Climax Theory The Climax as a Population and Pattern 1953 Vegetation of the Great Smoky Mountains 1956, on exposà per primera vegada amb un exemple pràctic la teoria del continuum On the Broad Classification of Organisms 1959 i Communities and Ecosystems 1970

Professor de mineralogia 1828-32 i de filosofia moral 1838-55 a Cambridge, modificà l’empirisme tradicional en destacar una activitat a priori de l’esperit en la reunió i conformació de les sensacions i considerà la ciència com un procés de creixement orgànic de la raó La seva obra principal, History of the Inductive Sciences 1837, tingué una gran influència en el neopositivisme del cercle de Viena

Fou metge, investigador i professor a Friburg A les seves obres Über germinal Selektion 1896, Vorträge über Deszendenztheorie 1902, etc, exposà la teoria de la continuïtat del plasma germinatiu, substància característica de les cèllules reproductores, constituïda, segons ell, per “biòfors” i “determinants” continguts en els cromosomes Weismann no acceptava la transmissibilitat dels trets adquirits i ignorava el fenomen de les mutacions Malgrat això, la seva concepció sobre l’herència aclarí molts punts foscs en la genètica i en l’evolució del seu temps

És considerat com un dels fundadors de la psicofísica, per tal com formulà la llei que porta el seu nom, sobre el caràcter constant del llindar diferencial relatiu de l’estímul sensible A partir d’aquesta llei, GTh Fechner elaborà la que ha estat coneguda com a llei de Weber-Fechner , o llei psicofísica Germà de Wilhelm Eduard Weber