Resultats de la cerca

Actualment totes les teories científiques sobre la formació de l’Univers i dels éssers vius admeten, en un grau més gran o més petit, fenòmens evolutius Hom hi pot considerar tres nivells l' evolució fisicoquímica , que correspon, d’una banda, a l’evolució dels àtoms i molècules, i, de l’altra, a la de les nebuloses i els astres, l' evolució biològica , segons la qual l’origen de tots els éssers vivents s’hauria iniciat pel trànsit de sistemes moleculars complexos, encara al nivell fisicoquímic, a sistemes biològics simples, formats per la integració de diversos…

Els organismes que presenten autotròfia sintetitzen les complexes molècules orgàniques que constitueixen llur material cellular reduint matèria inorgànica procedent del medi mitjançant electrons que obtenen també de matèria inorgànica medial, d’una banda, i energia radiant fotolitotròfia o energia procedent de reaccions d’oxidoreducció quimiolitotròfia , d’una altra La fotolitotròfia, l’autotròfia clàssica, és la presentada per les plantes verdes, les quals utilitzen aigua com a font d’electrons, anhídrid carbònic i sals minerals nitrats, etc com a matèria inorgànica reduïble, i llum com a…

És la situació més comuna en els éssers vius, en contraposició a l’hermafroditisme

Hom troba aquesta particularitat en representants de grups taxonòmics diversos, però generalment es tracta d’organismes marins, sobretot bentònics bacteris sapròfits sobre peix mort, fongs, dinoflagellats responsables de la fosforescència de la mar, invertebrats diversos i, entre els vertebrats, diversos peixos, principalment abissals En alguns casos, la lluminositat no és pròpia, sinó deguda a bacteris lluminosos simbiòtics, allotjats en punts especialment adaptats fotòfors La llum emesa és predominantment blavosa, verdosa o groga La bioluminescència és un procés bioquímic d’oxidació que…

 Permet la identificació dels bacteris i altres éssers vius que es troben presents en mostres aquàtiques i del sòl, a partir de fragments recuperats del seu genoma

Els tres dominis dels éssers vius són el dels bacteria , dels archaea i dels eukarya El coneixement de les seqüències gèniques dels organismes ha permès confirmar la validesa d’aquesta classificació

Alguns autors el restringeixen a les plantes verdes pluricellulars, excloent-ne els fongs, els protists autotròfics i els microorganismes protocariotes És un concepte de poc interès sistemàtic, però és bastant usat en el llenguatge planer

En el cicle reproductor dels éssers vius, l’estadi de zigot és d’una importància vital, perquè hi té lloc la unió de la dotació hereditària d’ambdós progenitors És un estadi de poca durada, perquè ràpidament comença la diferenciació per a constituir l’embrió

Posseeixen bacterioclorofilla i pigments vermells carotinoides, i generalment són autotròfics i anaeròbics, tot i que mancats de llum poden actuar com a éssers heterotròfics i aeròbics Utilitzen la matèria orgànica com a font principal de carboni Viuen a les aigües carregades de matèria orgànica

En el llibre Zoonomia 1794-96 s’anticipà, en les teories sobre l’origen dels éssers vius, a Lamarck i Charles Darwin, i a Pavlov en les relatives a la intelligència i a l’emoció Era avi de Charles Darwin i de Francis Galton