Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
repressor
Biologia
Molècula proteica codificada pel gen regulador amb la funció de blocar el gen operador, que és qui regula l’activitat dels gens estructurals, i encaminada a la síntesi de proteïnes i enzims.
El repressor, que es forma en els ribosomes, s’uneix físicament a l’ADN al nivell del gen operador i li impedeix de formar l’ARN missatger corresponent El repressor no actua en presència d’una molècula anomenada inductor, que inactiva el repressor i permet que els gens estructurals de l’operó transcriguin l’ARN missatger
difusió facilitada
Biologia
Mecanisme de transport consistent en la difusió de substàncies insolubles en els lípids (particularment els sucres) a través de la matriu lipídica de la membrana cel·lular.
El sucre es combina amb una substància portadora, específica —que hom pot dir que actua semblantment a un enzim—, i donen un compost soluble que es difon cap a l’altre extrem de la membrana, on es desintegra separant-se'n tots dos components El sucre passa a l’interior de la cèllula, i la substància portadora pot recomençar el procés
radiació adaptativa
Biologia
Terme emprat per a explicar els processos mitjançant els quals s’han arribat a diferenciar els grans grups d’organismes vius.
Així, la interacció de diversos factors, com les variacions climàtiques, l’aparició de noves mutacions, la desaparició de poblacions, etc, han fet possible l’ocupació de nous nínxols ecològics per cada grup diferenciat d’organismes Això ha afavorit la proliferació de formes molt diverses, sobre les quals actua la selecció natural i romanen limitades per les espècies més adaptades al medi
plasma
Biologia
Part líquida de la sang sense coagular, obtinguda després de separar-ne els elements cel·lulars.
És integrat per aigua 90%, proteïnes de 7 a8 g/l, glúcids, lípids, electròlits, urea, etc El residu líquid que resta després de coagular-se el plasma és anomenat serum El plasma compleix funcions de manteniment de les constants físicoquímiques de la sang viscositat, pH, pressió osmòtica, etc i actua com a mitjà de transport de substàncies nutritives i catabòliques, de la calor i de vitamines, hormones, anticossos i medicaments
tiobacil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les tiobacteriàcies, que comprèn diverses espècies d’acció bioquímica específica en pH àcid o neutre.
En pH neutre cal esmentar Tthiocyanoxidans , que pot oxidar tiosulfats i tiocianurs potàssics, Tdenitrificans , que en condicions anaeròbiques utilitza el nitrat com a font de nitrogen, i és perjudicial, doncs, per al sòl, i Tthioparus , que oxida el sofre i els tiosulfats En pH àcid cal esmentar Tthio-oxidans , que utilitza tiosulfats S i SH 2 com a font d’energia, Tferro-oxidans , que oxida sulfurs, tiosulfats i composts ferrosos, i Tnovellus , que actua com a oxidant de composts inorgànics de sofre, o bé com a heteròtrof
sistema parasimpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell uro-genital, del metabolisme, etc., no solament excitant o inhibint les distintes funcions implicades en ells, sinó també procurant la col·laboració harmònica dels diversos òrgans.
Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc
cinetina
Biologia
Botànica
Hormona vegetal del grup de les cinina
derivada dels àcids desoxiribonucleics, identificada com a 6-furfurilaminopurina, descoberta el 1955 en el llevat.
És especialment notable la seva acció estimuladora de la divisió cellular, que només s’esdevé en presència d’una concentració equilibrada d’auxina Actua en forma estimuladora sobre l’augment de les dimensions cellulars, en associació amb l’auxina, sobre l’aparició i el creixement en pes i en llargada de les arrels, sobre el desenvolupament dels borrons laterals per anullació de la inhibició produïda pel borró apical, sobre el creixement en pes de la part aèria de la planta, i sobre la germinació de les llavors d’algunes plantes
fil·localina
Biologia
Botànica
Calina sintetitzada potser en els cotilèdons que actua fent que l’auxina pugui estimular el creixement del mesofil·le de les fulles.
Bacillus thuringiensis
Biologia
Agronomia
Insecticida d’origen biològic constituït per espores i toxines de gran eficàcia contra larves d’insectes.
El Bacillus thuringiensis var Israelensis és constituït per espores i cristalls de delta-endotoxines de gran eficàcia contra larves de mosquits i inofensiu per a la resta de la fauna útil Hom l’utilitza en canals, aiguamolls i maresmes Bacillus thuringiensis var Kurstaki és constituït per espores i toxines de gran eficàcia contra larves de lepidòpters Actua per ingestió i és selectiu resulta inofensiu per a la resta de la fauna útil És autoritzat en conreus de cotó, fruiters, olivera, vinya, en algunes plantes d’horta i en àrees forestals i jardins Hom troba aquesta matèria…
selecció natural
Biologia
Mecanisme principal dels canvis evolutius en els éssers vius, suggerit per Ch. Darwin el 1859 en el llibre On the Origin of Species, segons el qual el fet que en les poblacions naturals subsisteixen els individus més eficients és conseqüència de la lluita per la vida i de la supervivència del més apte.
La lluita per la vida no és una lluita cruenta aspecte propugnat per ARWallace sinó una millor adaptació a l’ambient, on els éssers més adaptats sobreviuen, mentre que els menys adaptats són eliminats La competència entre individus de la mateixa espècie té lloc sobretot en els camps de la recerca d’aliment, de la fugida dels enemics, de la resistència a les malalties i de l’èxit en l’aparellament Tenint en compte que hi ha variacions entre els individus de la mateixa espècie i que en neixen molts més que no en sobreviuen, tenen més oportunitat de perpetuar l’espècie els individus que tenen…