Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
exobiologia
© Fototeca.cat
Biologia
Astronomia
Ciència que investiga la possible existència de vida extraterrestre.
Aquesta ciència presenta diversos aspectes principals Primerament investiga les condicions físiques i químiques que han estat essencials per al naixement de la vida sobre la Terra i aquelles que després n'han presidit l’evolució i la complexificació ulteriors D’aquesta manera hom intenta establir quines són les condicions ambientals mínimes per tal que la vida pugui establir-se i desenvolupar-se Aquests coneixements permetrien determinar els possibles enclavaments exteriors a la Terra capaços de donar suport a l’evolució de la vida, per dirigir cap a ells ulteriors investigacions de tipus…
Bacillus thuringiensis
Biologia
Agronomia
Insecticida d’origen biològic constituït per espores i toxines de gran eficàcia contra larves d’insectes.
El Bacillus thuringiensis var Israelensis és constituït per espores i cristalls de delta-endotoxines de gran eficàcia contra larves de mosquits i inofensiu per a la resta de la fauna útil Hom l’utilitza en canals, aiguamolls i maresmes Bacillus thuringiensis var Kurstaki és constituït per espores i toxines de gran eficàcia contra larves de lepidòpters Actua per ingestió i és selectiu resulta inofensiu per a la resta de la fauna útil És autoritzat en conreus de cotó, fruiters, olivera, vinya, en algunes plantes d’horta i en àrees forestals i jardins Hom troba aquesta matèria activa al mercat…
autoimmunitat
Biologia
Fenomen biològic pel qual el sistema immunològic d’un individu reacciona contra els propis antígens autoantigen
).
En estat normal, els teixits propis són tolerats pel fet de començar a formar-se en l’embrió abans de l’establiment del sistema immunològic Aquesta tolerància, però, no sempre és perfecta, i en certes circumstàncies es pot deteriorar Aleshores apareixen els fenòmens d’autoimmunitat, que si són prou intensos, produeixen malalties per autoagressió o malalties autoimmunes L’autoimmunitat pot ésser produïda per antígens semblants o idèntics als propis, presents en alguns agents infecciosos, per la modificació dels antígens propis en combinar-se amb altres substàncies per la modificació dels…
assimilació
Biologia
Procés biològic de transformació de les substàncies incorporades per un organisme en substància constituent d’ell mateix.
És efectuada mitjançant una sèrie de reaccions anabòliques, amb consum d’energia metabolisme
AB0
Biologia
Sistema de classificació dels grups sanguinis creat per Landsteiner el 1901, i després recomanat d’ús internacional per la secció d’Higiene de la Societat de Nacions.
És basat en la presència o l’absència dels anomenats aglutinògens A i B en els eritròcits, i de les anomenades aglutinines α, o anti-A, i β, o anti-B, al plasma sanguini Per tal com un individu no pot tenir aglutinògens i aglutinines homòlegs Aα o Bβ, les quatre combinacions possibles són Aβ, Bα, AB 0 i 0αβ, més senzillament expressades pels símbols A, B, AB i 0 D’acord amb això, el sistema AB0 destria els individus en quatre grups A , B , AB i zero , bé que descobertes ulteriors permeten de distingir-ne, si més no, sis A 1 , A 2 , B, A 1 B, A 2 B, i zero Landsteiner, a més de descobrir…
bioritme
Biologia
Variació en la funció i en alguns dels elements estructurals d’un organisme, periòdica i predictible.
Els bioritmes són presents en tots els organismes pluricellulars Hom observa, molt sovint, una correspondència entre els bioritmes i les modificacions cícliques ambientals, cosa que en destaca el valor adaptatiu Els bioritmes més generalitzats són els anomenats circadiaris circadiari, lligats a l’alternança del dia i la nit i, per tant, a l’exposició a la llum Hi ha bioritmes de cicle inferior batec del cor, moviments respiratoris i superior variacions estacionals, amb la consegüent caiguda de les fulles en els arbres caducifolis, letargia d’alguns animals, reproducció, etc al circadiari…
transdiferenciació
Biologia
Procés biològic mitjançant el qual les cèl·lules d’un teixit es diferencien en cèl·lules d’un altre teixit.
plurivoltí | plurivoltina
Biologia
Dit de l’organisme que té més d’una generació o cicle biològic al llarg de l’any.
Claude Bernard
© Fototeca.cat
Biologia
Metge i fisiòleg francès.
Fou ajudant, al Collège de France, de François Magendie, el lloc del qual ocupà més tard 1855, i professor de fisiologia experimental a la Sorbona 1854 Hom el pot considerar el pare de la fisiologia moderna, no solament per les seves importants descobertes, sinó per la metodologia de l’experimentació que creà, desenvolupà i llegà a tots els qui després d’ell s’han esmerçat en tasques de recerca en el camp de la fisiologia i, en general, en qualsevol dels camps de les ciències biològiques Els seus estudis cabdals versaren sobre les funcions digestives dels animals superiors i de l’home en…
dimorfisme
Biologia
Tipus de polimorfisme en què es donen dues formes distintes per llur morfologia externa dins una determinada espècie vegetal o animal.
Hom parla de dimorfisme sexual quan aquestes dues formes es corresponen amb tots dos sexes Es dóna tant en plantes com en animals, però en aquests darrers els exemples són més característics En moltes espècies animals dioiques el mascle i la femella tenen un aspecte diferent, i això és degut als caràcters sexuals secundaris, els quals es manifesten després de la maduresa sexual, afavorint el comportament sexual Sovint el dimorfisme sexual només es presenta a l’època de zel, i té per objecte de facilitar el reconeixement entre ambdós sexes i la selecció sexual Pot presentar-se en un grau…