Resultats de la cerca
Es mostren 4307 resultats
embriocàrdia
Biologia
Modificació del ritme del cor que tendeix a assemblar-se al del cor fetal.
Es caracteritza per la similitud en el timbre del primer i del segon soroll i per la igualtat de duració dels dos silencis cardíacs
embòlia
Biologia
Tipus de gastrulació que presenten els ous amb segmentació total i igual.
Es produeix una invaginació que transforma la mòrula en gàstrula
electromiograma
Biologia
Registre gràfic de la contracció d’un múscul com a resultat de la pràctica de l’electromiografia.
electromiografia
Biologia
Mètode utilitzat per a enregistrar els canvis de potencial elèctric que es produeixen en un múscul aïllat o en un grup muscular quan es contreu espontàniament o per inducció amb estímuls generalment elèctrics.
electrofisiologia
Biologia
Part de la fisiologia que estudia les propietats i l’activitat elèctrica de les cèl·lules, dels teixits i dels òrgans i llur relació amb les funcions fisiològiques de l’organisme.
Investiga els fenòmens elèctrics de la membrana cellular, les respostes als estímuls elèctrics, l’efecte del camp elèctric sobre grups de cèllules, etc, i també l’activitat elèctrica del cor, del cervell, dels músculs, dels nervis, etc bioelectricitat, electrocardiografia, electroencefalografia
electroencefalograma
Electroencefalograma amb les seves vuit derivacions més característiques
© fototeca.cat
Biologia
Electrònica i informàtica
Enregistrament de l’activitat elèctrica cerebral, constituïda per oscil·lacions complexes i irregulars que són el resultat de la suma integrada de les variacions elèctriques de les neurones i, especialment, de les oscil·lacions del potencial de repòs de la seva membrana i dels potencials d’acció.
En l’electroencefalograma de persones sanes es presenten activitats rítmiques a diferents freqüències Els ritmes β són constituïts per freqüències compreses entre 30 i 14 cicles per segon, els ritmes α, entre 12 i 8, els ritmes subα o α lents, entre 8 i 7, els ritmes φ, de 7 a 3, i els ritmes δ, de 3 a 0,5
electroencefalografia
Biologia
Electrònica i informàtica
Obtenció de l’electroencefalograma i estudi de les seves característiques en condicions normals i patològiques.
Fou introduïda el 1924 per H Berger, que registrà per primera vegada el potencial d’acció d’un conjunt de neurones cerebrals Els elèctrodes són collocats generalment en contacte amb la pell del cap interposant-hi una pasta conductora, i, en circumstàncies especials, directament damunt l’escorça cerebral electrocorticograma o en la profunditat del cervell estereoelectroencefalograma Segons la collocació dels elèctrodes hom distingeix dues classes de derivacions, les monopolars i les bipolars , segons que hi hagi un o bé dos elèctrodes actius
electroencefalògraf
Biologia
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a l’obtenció d’un electroencefalograma.
Consta esquemàticament d’una caixa d’entrades a la qual hom connecta els elèctrodes, un dispositiu commutador per a seleccionar a voluntat les diferents derivacions, un sistema d’amplificació independent per a cada canal i un sistema d’enregistrament sobre banda de paper
electrocució
Biologia
Electrònica i informàtica
Mort, real o aparent, a causa d’una descàrrega elèctrica.
L’acció del corrent elèctric en el cos és de tres menes estimuladora de les estructures excitables centres nerviosos, cor, etc, calorífica i modificadora de l’equilibri electrolític L’efecte d’aquestes accions produeix la mort per fibrillació ventricular si el corrent és de baix voltatge i per carbonització o aturament respiratori si és de voltatge elevat