Resultats de la cerca

L’electrocardiograma del cor humà consta d’una sèrie d’ones, designades de manera successiva amb les lletres P, Q, R, S, T i U L’ona P representa l’activació de les aurícules, l’interval P-Q indica el temps de conducció auriculoventricular, el complex QRS deflexió ventricular inicial o ràpida representa la despolarització dels ventricles, i el segment S-T correspon a l’interval que hi ha entre el final de l’activació i el començament de la repolarització ventricular, la qual és representada per l’ona T L’origen de l’ona U no és ben conegut

L’electrogènesi cardíaca va lligada a les modificacions fisicoquímiques que ocorren dins el teixit miocardíac per la propagació de l’ona d’excitació activació, que va seguida d’un procés invers que restableix les condicions de repòs recuperació Els fenòmens elèctrics es produeixen en la membrana cellular, que canvia de polaritat segons que la fase sigui de repòs polarització, d’activació despolarització o de recuperació repolarització Durant la propagació de l’ona d’activació hom observa que els potencials de la superfície cellular són positius davant l’ona i negatius al darrere Els dipols…

És constituït bàsicament per un galvanòmetre El primer electrocardiògraf que hom utilitzà fou el de corda , inventat el 1903 per Willem Einthoven i constituït per un fil finíssim corda de quars argentat o d’or o platí collocat entre els pols d’un electroimant potent quan el corrent d’acció del múscul cardíac travessa el fil, aquest experimenta desviacions dins el camp magnètic, les quals són registrades fotogràficament en un rotlle de pellícula en moviment Aquests aparells solen tenir un sistema d’inscripció directa amb tinta o agulla incandescent sobre paper…