Resultats de la cerca

Cursà els estudis de llicenciatura a la Universitat de Washington i es doctorà en immunologia 1980 a la Universitat de Texas Ha treballat com a investigadora al Howard Hughes Medical Institute Universitat de Columbia i com a professora assistent al departament de neurobiologia de la Harvard Medical School Actualment és membre de la divisió de ciències bàsiques al Fred Hutchinson Cancer Research Center i professora de fisiologia i biofísica a la Universitat de Washington Seattle La seva recerca està orientada als mecanismes que permeten la detecció de les olors i de les feromones, i a la…

Estudià a la Universitat de Columbia Nova York i a la Johns Hopkins School of Medicine Baltimore, on es llicencià l’any 1970 Actualment és professor de patologia i bioquímica a la Universitat de Columbia i investigador del Howard Hughes Medical Institute Ha obtingut, entre altres guardons, el premi de la New York Academy of Sciences 1984, el premi Lounsbery de la National Academy of Sciences 1989 i el premi Bristol-Mayers Squibb, pels seus treballs en el camp de les neurociències 1998 La seva activitat de recerca està orientada a conèixer la manera com la informació sensorial es representa en…

Net de Martí Domínguez i Barberà , es doctorà en biologia a la Universitat de València, on és professor titular de periodisme En la seva obra, els interessos literaris se superposen als científics En les novelles Les confidències del comte Buffon  1997, premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València del 1998, El secret de Goethe 1999, premis Prudenci Bertrana i de la Crítica de l’Institut Universitari de Filologia Valenciana del i El retorn de Voltaire 2006, premi Josep Pla 2007 recrea aquests personatges de la Illustració dels quals destaca, sobretot, el vessant del…

Es doctorà en química a la Universitat de Basilea l’any 1964 Des del 1969 és professor a l’Eidgenössische Technische Hochschule ETH de Zuric Actualment és catedràtic de biofísica a l’ETH i professor visitant de biologia estructural a l’Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia En els seus treballs del principi dels anys vuitanta, desenvolupà un mètode general per a la determinació sistemàtica d’uns punts de referència en les molècules de proteïna, mitjançant tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN A més, també proposà un algorisme per a determinar l’estructura tridimensional de…

Cursà els estudis universitaris en les àrees de biologia i de química a Sud-àfrica i el 1954 es doctorà a la Universitat d’Oxford A l’inici dels anys seixanta proposà, amb èxit, la utilització del nematode Caenorhabditis elegans com a model experimental per a la recerca dels mecanismes de diferenciació cellular i dels òrgans Durant més de 40 anys, les seves contribucions en els camps de la genètica i la biologia permeteren aplicar la comparació genètica a l’anàlisi de la regulació genètica dels vertebrats El 1996 fundà el Molecular Sciences Institute, a Berkeley Califòrnia, un centre que…

Estudià biologia a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1974, i el 1978 s’incorporà al Laboratori de Biologia del Massachusetts Institute of Technology MIT, on desenvolupa la seva tasca científica Horvitz ha emprat tècniques de genètica, biologia molecular, bioquímica, electrofisiologia, farmacologia i microcirurgia per a esbrinar de quina manera els gens controlen el desenvolupament dels diversos òrgans i sistemes de l’organisme, i especialment del sistema nerviós Utilitzant com a model el nematode Caenorhabditis elegans , ha investigat la presència d’una programació genètica que…

Fou professor d’investigació al CSIC, a la Universitat d’Illinois i a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat diferents camps de la física de l’estat sòlid teoria de transport en metalls i en semiconductors fricció interna, metalls i semiconductors estadística de quimioadsorció teoria de pseudopotencials, etc Actualment la seva investigació gira entorn de les estructures semiconductores quàntiques estructura electrònica, modes vibracionals i resposta dielèctrica Els resultats del seu treball l’han fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, entre els quals els doctorats…

Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona 1973, dirigí els equips d’ecologia de les universitats de Múrcia i Barcelona, i des del 1986 és catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona Està especialitzat en ecologia marina, i de manera particular en els organismes i comunitats bentònics marins És autor d’una dotzena de llibres, entre els quals Els sistemes naturals de les illes Medes 1984, Topics in Marine Biology 1989, La extinción de especies animales y vegetales 1995, Objectiu Antàrtida diari de bord d’una campanya oceanogràfica 1999 i Vora el mar broix Problemàtica…

Es graduà el 1963 i es doctorà a la Universitat de Cambridge el 1966 Després d’una estada postdoctoral al Salk Institute for Biological Studies a San Diego Califòrnia, l’any 1969 s’incorporà al laboratori de biologia molecular del Medical Research Council a Cambridge, on treballà amb Sydney Brenner  i Robert Horvitz  en l’estudi de la biologia i la genètica del nematode Caenorhabditis elegans i en la seqüenciació del seu genoma , que completà el 1982 El 1992 fou nomenat primer director del Wellcome Sanger Centre, una institució capdavantera en la investigació genòmica a la Gran Bretanya,…

Excombatent en la guerra del Vietnam 1967, el 1972 es graduà en bioquímica a la Universitat de San Diego, Califòrnia, on tres anys més tard obtingué el doctorat en fisiologia i farmacologia Posteriorment fou professor a la Universitat de Nova York El 1984 ingressà al National Institute of Health, on adoptà i desenvolupà la tècnica basada en l’ARN missatger per a identificar i seqüenciar fragments del DNA, més ràpida i productiva que la utilitzada en les investigacions del Projecte Genoma Humà HGP, en el qual inicialment collaborà Aquest mètode, però, donà lloc a controvèrsies amb alguns…