Joandomènec Ros i Aragonès

(Barcelona, 8 de març de 1946)

Joandomènec Ros i Aragonès

© IEC / Jordi Pareto

Ecòleg.

Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona (1973), dirigí els equips d’ecologia de les universitats de Múrcia i Barcelona, i des del 1986 és catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona. Està especialitzat en ecologia marina, i de manera particular en els organismes i comunitats bentònics marins.

És autor d’una dotzena de llibres, entre els quals Els sistemes naturals de les illes Medes (1984), Topics in Marine Biology(1989), La extinción de especies animales y vegetales (1995), Objectiu Antàrtida: diari de bord d’una campanya oceanogràfica (1999) i Vora el mar broix. Problemàtica ambiental del litoral català (2001). Col·laborador en diversos diaris i mitjans de comunicació, ha publicat alguns reculls d’aquests articles en llibres: La nostra ecologia de cada dia (1995), Trossos de natura inacabats (1997), Proposicions il·luminadores i insensates. Reflexions sobre ciència (1999) i La natura marradeja (2001).

Membre de diversos organismes consultors i comitès científics, tant catalans com internacionals, des del 1990 és membre de l'Institut d’Estudis Catalans, del qual fou secretari general (2005-09) i vicepresident primer (2009-13). El 2013 en fou elegit president en substitució de Salvador Giner, i al juny de 2017 fou reelegit. Des del 1996 forma part del consell de govern de la Universitat Catalana d’Estiu, de la qual fou rector del 2001 a 2008 i, novament, del febrer al novembre del 2015. L’any 2006 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya i el 2016 la Creu de Sant Jordi.