Resultats de la cerca
Es mostren 4307 resultats
conducció nerviosa
Biologia
Transmissió dels impulsos electroquímics per les cèl·lules excitables de l’organisme, a través de llurs membranes.
L’origen de l’impuls electroquímic que es transmet per les fibres nervioses i musculars és en relació amb els ràpids canvis de permeabilitat de les membranes cellulars pels ions sodi i potassi Cadascun dels diferents tipus de fibres nervioses mielíniques i amielíniques i musculars té unes peculiaritats pròpies de conducció La transmissió dels impulsos de les fibres nervioses a les musculars esquelètiques té lloc a través de la unió neuromuscular mitjançant l’acció de l’acetilcolina
conducció cardíaca
Estructures que componen un sistema de conducció cardíaca: 1, nòdul sinusal; 2, tractes internodals; 3, nòdul aurículo-ventricular; 4 feix de Hiss; 5, branca dreta; 6, branca esquerra; 7, xarxa de Purkinje
© Fototeca.cat
Biologia
Trasmissió dels canvis elèctrics que, originats en el nòdul del sinus auricular, donen lloc a les contraccions cardíaques.
Aquesta transmissió és feta a través d’un sistema específic de fibres musculars constituït pel nòdul auriculoventricular d’Aschoff-Tawara, el fascile auriculoventricular de Hiss amb les seves branques dreta i esquerra i les fibres de Purkyně
con
Biologia
Denominació de diverses estructures, anatòmiques ( cons
o cèl·lules dels cons
) que són cèl·lules neuroepitelials especialitzades en la recepció d’estímuls de llum cromàtica.
Juntament amb els bastonets formen el neuroepiteli la neurona de la retina La sinapsi amb la segona neurona té la forma de con, la qual cosa dóna nom a la cèllula N'hi ha uns tres milions en la retina humana, i són més abundants a la regió central, especialment a la fòvea zona de màxima sensibilitat En la retina dels animals nocturns no n'hi ha tants, i, contràriament, els sauris i els ofidis diürns tenen exclusivament cons, que en els ocells diürns són especialment abundants
comportament animal
Biologia
Conjunt d’accions mitjançant les quals els animals afronten els canvis que es produeixen en l’ambient i s’hi adapten ( etologia
).
complex antigen-anticòs
Biologia
Complex macromolecular format per l’antigen unit al seu anticòs específic, fixat, o no, al seu complement, que pot precipitar o romandre en solució.
És anomenat també complex immune i immunocomplex
competent
Biologia
Dit de la cèl·lula bacteriana que és capaç d’incorporar un segment d’ADN al seu cromosoma en el decurs d’un procés de transformació.
La competència és una propietat heretable, relacionada amb la síntesi de certes proteïnes extracellulars, anomenades factors de competència
colorant bàsic
Biologia
Compost, generalment orgànic, emprat per a tenyir els components àcids de les cèl·lules d’un tall histològic.
Els principals colorants bàsics són els carmins, les anilines bàsiques i les hematoxilines A més dels colorants àcids i bàsics, n'hi ha alguns de neutres, com el Sudan III o el roig escarlata, que tenyeixen els greixos
colorant àcid
Biologia
Compost, generalment orgànic, emprat per a tenyir els components bàsics de les cèl·lules d’un tall histològic.
Els principals colorants àcids són les anilines àcides, com l’eosina, l’eritrosina, la fluoresceïna i el roig Congo
colònia
Colònia formada a partir del cultiu de Paenibacillus
Biofablab PUC
Biologia
Massa de cèl·lules bacterianes originades per la reproducció d’un bacteri aïllat en un medi de conreu sòlid o fins i tot líquid, com en el cas dels actinomicets.
fibra colinèrgica
Biologia
Fibra nerviosa, el mitjancer sinàptic de la qual és l’acetilcolina.
Són colinèrgiques les fibres preganglionars i postganglionars del sistema nerviós autònom, les postganglionars parasimpàtiques, algunes de postganglionars simpàtiques i les que estableixen sinapsi amb les plaques motores dels músculs