Resultats de la cerca
Es mostren 4307 resultats
siderogen | siderògena
Biologia
Dit de l’organisme que forma precipitats de sals de ferro a l’interior de les seves membranes cel·lulars.
sideròfor | sideròfora
Biologia
Dit de l’organisme que precipita sobre les seves membranes cel·lulars el ferro contingut en les aigües en les quals habita.
sideròfil
Biologia
Dit dels microorganismes que presenten afinitat pel ferro, la qual sol manifestar-se per la precipitació d’aquest material en forma d’òxids sobre llurs cobertes i peduncles.
sideròcit
Biologia
Cèl·lula amb grànuls de ferro no hemoglobínic, que apareix en els infants prematurs i en afeccions com ara l’anèmia hemolítica crònica, el saturnisme i l’anèmia perniciosa.
siderocapsàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de forma de bacil curt, mòbils per flagel·lació polar, gramnegatius i no esporulats.
En conjunt són bacteris aquàtics, abundants en aigües riques en ferro i magnesi Inclou, entre altres, els gèneres Ferrobacillus i Siderocapsa
siderocapsa
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les siderocapsàcies, integrat per bacils curts recoberts per una càpsula de sals de ferro i magnesi.
sideroblast
Biologia
Cèl·lula immadura (normoblast amb inclusions de ferro) de la medul·la òssia.
La proporció normal és de 30 a 50%, però el seu nombre augmenta en l’anèmia perniciosa, en les anèmies sideroacrèstiques i en l’anèmia aplàstica, i disminueix en casos d’eritropoesi ferropènica
siderobacterials
Biologia
Ordre, en la classificació de Krassilnikov, de bacteris sideròfils.
Comprèn les famílies de siderobacteriàcies i caulobacteriàcies incloses actualment en l’ordre dels pseudomonadals i clamidobacteràcies, peloplocàcies i crenotricàcies incloses actualment en l’ordre dels clamidobacterials
shigel·la
Biologia
Gènere de bacteris constituït per bacils gramnegatius i immòbils, de la família de les enterobacteriàcies.
No fermenten glúcids i, si ho fan, els resultats són molt tardans 5, 6 o 7 dies, donen positiu en roig de metil i negatiu en butilenglicol i citrat Té 30 serotips diferents, tots patògens per a l’home L’espècie més perillosa és Shdysenteriae o bacil de Shiga que donà el nom a tot el gènere, causant de la disenteria bacillar, aïllada per primera vegada per Chantemesse i Widal 1888, bé que fou el bacteriòleg japonès Kioski Shiga qui en demostrà el paper etiològic en una epidèmia que el 1896 causà més de vint mil morts