Resultats de la cerca
Es mostren 4307 resultats
àrea
Biologia
Part de la superfície terrestre ocupada per un tàxon (espècie, raça, etc); dintre l’àrea, els individus del tàxon ocupen únicament les residències ecològiques que els són favorables.
Les àrees de distribució geogràfica dels organismes poden ésser de dimensions molt variades unes s’estenen per una gran part del món organismes subcosmopolites, d’altres tenen una extensió mitjana i d’altres cobreixen una sola localitat Els límits de l’àrea d’un organisme responen, en general, a la presentació de factors ecològics desfavorables clima, sol, etc, però hom només arriba a explicar-se certs aspectes de llur configuració general quan té en compte la diposició geogràfica general de les terres en el temps actual i durant les èpoques geològiques pretèrites
aqüífer | aqüífera
Biologia
Que conté aigua, com les tiges de les cactàcies, o que en segrega (estoma aqüífer).
aptitud
Biologia
Estat fisiològic específic dels bacteris lisògens durant el qual, per l’acció de certs agents inductors, produeixen bacteriòfags infecciosos.
aposició
Biologia
Engruiximent de la membrana cel·lular pel dipòsit superficial de substàncies diverses.
Generalment es produeix a la superfície interna de la membrana aposició endògena i en determina la creixença centrípeta, però, en alguns casos grans de pollen, espores, el dipòsit és efectuat sobre la superfície externa de la membrana aposició exògena i la creixença és centrífuga
glàndula apocrina
Biologia
Nom genèric pel qual és designada una glàndula sudorípara que vessa la seva secreció en un fol·licle pilós o en un orifici pilosebaci.
apetit
Biologia
Psicologia
Tendència a satisfer certes funcions fisiològiques, especialment les de la generació i la digestió.
aparellament selectiu
Biologia
Aparellament d’individus de determinats fenotipus que es verifica amb major freqüència de la que correspon a la panmixi.
aparell
Biologia
Estructura cel·lular que duu a terme una funció determinada, per exemple, l’aparell o complex de Golgi.
aparell
Biologia
Conjunt d’òrgans, d’origen embrionari generalment comú, especialitzat a dur a terme una funció determinada, com, per exemple, l’aparell respiratori, integrat en l’home, fonamentalment, per laringe, tràquea i pulmons, el qual permet de fer un intercanvi gasós entre el medi intern i l’atmosfera.
Els aparells difereixen dels sistemes sistema per llur constitució histològica l’aparell és format per diversos tipus de teixits —per exemple, l’aparell digestiu de l’home és constituït, principalment, per teixit epitelial, muscular i conjuntiu— i el sistema per un de sol —per exemple, el sistema nerviós és format només per teixit nerviós—
anular
Biologia
Dit del cromosoma que adopta la forma d’anell quan s’entrecreuen i queden units els seus extrems.