Resultats de la cerca

Per voluntat del seu pare, féu la carrera eclesiàstica, fins a 17 anys, en què, mort aquest, abandonà el seminari i ingressà a la milícia, on obtingué el grau d’oficial A conseqüència d’una malaltia, deixà l’exèrcit i es traslladà a París, on estudià medicina i història natural Fou deixeble de Bernard de Jussieu, i l’any 1778 publicà la seva obra Flore française, en què utilitzà per primera vegada una clau dicotòmica per a classificar les plantes El comte de Buffon, interessat pel seu treball, li confià la direcció d’una missió científica per l’Europa central per tal d’enriquir les…

Fou el fundador de les estacions de biologia marina de Rosco 1873 i de Banyuls de la Marenda 1882, l’actual Laboratori Aragó, que dirigí fins el 1901

Inicialment cirurgià, posteriorment se centrà en la neurologia i fou el primer a introduir els psicofàrmacs en terapèutica tot emprant 1952 la clorpromazina com a coadjuvant de l’anestèsia total El 1957 rebé el premi Albert Lasker de l’American Health Associations S'interessà també per la influència dels factors biològics en la conducta humana i social, que considerà determinants Aquests punts de vista tingueren una gran difusió amb la pellícula d’Alain Resnais Mon oncle d’Amérique 1980, en la qual participà

Professor a la Universitat de Copenhaguen, estudià la fisiologia de la respiració i el metabolisme i explicà el mecanisme de la circulació capillar a Anatomy and Physiology of Capillaries 1922 El 1920 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia

Estudiós de la microbiologia del sòl, fou el primer a identificar els actinomicets com a bacteris, i desenvolupà 1941 un sistema de classificació bacteriana Fou l’iniciador a l’URSS dels estudis sobre els antibiòtics 1938

Introduí el darwinisme a Rússia i desenvolupà la primera hipòtesi acceptable de la relació entre els vertebrats i els invertebrats Féu recerques sobre l’embriologia dels cucs, els artròpodes, els braquiòpodes i els celenterats

Fou professor a Würzburg Gran coneixedor de l’estructura microscòpica dels éssers vius, féu estudis sobre la fibra muscular llisa i les cèllules sexuals A més d’històleg, fou un dels iniciadors de l’embriologia comparada i un excellent zoòleg Escriví, entre altres obres, Mikroskopische Anatomie 1850- 54

Es llicencià en biologia i es doctorà en ciències naturals 1974 a Friburg de Brisgòvia Treballà al laboratori de biologia molecular de Cambridge, amb Milstein, i d’ençà del 1976 treballà a l’Institut d’Immunologia de Basilea El 1984 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb NK Jerne i C Milstein, pels seus estudis sobre el control genètic de la síntesi dels anticossos, els quals han obert les portes a la consecució d’anticossos clonals contra qualsevol antigen

De jove exercí la medicina rural, fins que els seus treballs de laboratori cridaren l’atenció d’alguns savis coetanis FJCohn, JCohnheim, etc i li valgueren un càrrec important al departament imperial d’higiene de Berlín, on prosseguí les seves investigacions i creà nous mètodes de cultiu i tinció de bacteris L’any 1882 descobrí el bacil de la tuberculosi, i el 1883, dirigint una expedició científica a Egipte, féu el descobriment del virus colèric Professor a la Universitat de Berlín, publicà importants treballs sobre la teoria general de la malaltia infecciosa i, en particular, sobre la…

Doctorat a la Universitat de Cambridge 1952, d’ençà del 1962 treballà al laboratori de biologia molecular del Medical Research Council, a Cambridge, laboratori que dirigí 1986-96 Especialitzat en el tractament matemàtic interpretatiu de les imatges obtingudes per microscòpia electrònica dels nucleosomes complexos d’ADN i histones, aportà també noves tècniques cristallogràfiques en l’estudi de l’ADN i les proteïnes al microscopi electrònic L’any 1982 li fou atorgat el premi Nobel de química Fou president de la Royal Society de Londres 1995-2000