Resultats de la cerca

Format a l’escola alemanya de Koch i collaborador de Behring, intervingué en l’obtenció dels primers sèrums antitetànic i antidiftèric Descobrí, al mateix temps que Yersin, el bacil de la pesta Al Japó fou creat, en honor seu, l’institut Kitasato, dedicat a l’estudi de les malalties infeccioses

Sense abandonar les seves investigacions zoològiques a la Universitat d’Indiana, aprofità una beca de la Fundació Rockefeller per estudiar, a base d’amplíssimes enquestes més de deu mil persones consultades, el comportament sexual humà Juntament amb els seus collaboradors Pomeroy i Gebhard, donà el resultat d’aquesta anàlisi en Sexual Behavior in the Human Male 1948 i en Sexual Behavior in the Human Female 1953, que, conegudes com a informes Kinsey , han representat una fita científica i sociològica per a classificar la problemàtica complexa de la sexualitat manipulada per tabús i lleis Les…

Llicenciat a Kyoto 1947 i doctorat a la Universitat de Wisconsin i a Osaka 1956, fou capdavanter de la genètica de poblacions Construí un model matemàtic de tot el procés de canvis de freqüències gèniques en poblacions finites És autor de Diffusion Models in Population Genetics 1964, An Introduction to Population Genetics Theory 1970, amb JFCrow i The Neutral Theory of Molecular Biology 1983, i fou editor de The Future of Man from the Standpoint of Genetics 1974

Fou, amb Lorenz Oken, un dels pares de La Naturphilosophie romàntica alemanya Fou el primer a expressar teòricament la llei segons la qual els estatges del desenvolupament embrionari reflecteixen la progressió en la gran escala dels éssers, que, represa després per Ernest Haeckel des d’una perspectiva evolucionista, esdevingué llei biogenètica fonamental

Féu recerques sobre la bioquímica dels dípters i demostrà l’existència del citocrom

En la seva joventut es decantà vers l’estudi de les ciències exactes i humanístiques sobretot de la filosofia, les quals conreà durant la seva estada als centres d’estudi de Dijon i Angers Després, però, el seu interès se centrà entorn de les ciències de la natura, especialment de la biologia Fill com era d’una família noble i benestant el seu pare ocupà importants càrrecs en l’administració reial, gaudí tota la vida de prou llibertat econòmica per a poder-se dedicar a les seves recerques, al principi estimulades pel desig d’explotació racional dels boscs i de les fargues de les seves…

Doctorat en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid, fou catedràtic a la Universitat de Barcelona del 1889 fins el 1912, quan es traslladà a Madrid Durant la seva estada a Barcelona reformà completament l'ensenyament de les ciències de la universitat Introductor del darwinisme a l'Estat, fou separat temporalment de la càtedra de la universitat a causa de les seves idees evolucionistes Fundà i dirigí 1907 el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca, i posteriorment l’Instituto Español de Oceanografía 1914 El 1939 s’exilià a Mèxic El 2003 les seves restes…

Destinat a la guarnició de Perpinyà, cap al 1880, féu estudis botànics i malacològics a Catalunya Nord publicà Mollusques terrestres du Roussillon 1880, Les Mollusques marins du Roussillon 1882-98, en collaboració amb Dautzenberg i Dollfuss, i Florule du Roussillon 1884-85, entre d’altres

Fou pintor i dissecador del Real Gabinete de Historia Natural de Madrid 1771-99 i féu un gran nombre de dibuixos de peces de la institució, en particular les d’un esquelet de Megatherium que fou el primer d’un animal fòssil reconstruït a Europa També collaborà amb Antonio Sáñez en el seu Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional 1791-95

Establí que l’origen de les fibres simpàtiques es troba a la medulla, fou el primer a demostrar que es pot provocar artificialment epilèpsia en animals i definí la síndrome originada per l’hemisecció de la medulla espinal En el camp de l’endocrinologia estudià les glàndules suprarenals i suggerí l’ús d’extrets de testicles per a afavorir el rejoveniment en humans