Resultats de la cerca
Es mostren 4307 resultats
osmoregulació
Biologia
Manteniment en un organisme de l’equilibri entre l’aigua i els soluts osmòticament actius (com el Na+) enfront de les condicions del medi que l’envolta.
Molts organismes marins no tenen necessitat de regular la pressió osmòtica, puix que llurs cèllules tenen la mateixa pressió que la de l’aigua de mar Altres organismes protists absorbeixen contínuament aigua pels vacúols contràctils per efecte de l’osmosi D’altres, en fi, han hagut de desenvolupar sistemes actius per a mantenir l’equilibri osmòtic absorbint aigua o sals minerals, la qual cosa els ha permès de colonitzar ambients altres que el marí el terrestre, l’aeri i el de l’aigua dolça Bé que en els invertebrats no sempre hi ha un control rigorós, petites variacions de pressió osmòtica a…
osmoreceptor | osmoreceptora
Biologia
Dit de la terminació nerviosa sensible a variacions de la pressió osmòtica.
En l’home són osmoreceptors els nuclis supraòptic i paraventricular Mitjançant hormones antidiürètiques vasopressina, pitressina, els osmoreceptors inhibeixen la diüresi per tal de mantenir la pressió osmòtica de la sang
oscil·lospiràcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels cariofanals integrada per individus gramnegatius, filamentosos, multisegmentats i rígids.
Habiten a l’intestí cec d’animals superiors El gènere Oscillospira n'és un representant que habita a l’estómac dels remugants i a l’intestí cec dels rosegadors
os
Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
ortosimpàtic | ortosimpàtica
ortoselecció
Biologia
Selecció direccional requerida per a l’adaptació ambiental quan durant un període prolongat actuen els mateixos factors selectius, fent que tots els passos segueixin la mateixa orientació.
La selecció intervé en un desenvolupament evolutiu afavorint els individus que presenten fenotips extrems per a un caràcter determinat
ortogènesi
Biologia
Tendència evolutiva de les línies filètiques a seguir camins fixos i predeterminats sense intervenció de l’adaptació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per Haacke 1893, però el seu ús no fou general fins que Eimer l’utilitzà el 1897 El concepte d’ortogènesi varia molt segons els diferents autors Per a uns és una tendència general de tot el procés d’evolució per a uns altres l’ortogènesi descriu alguns casos d’evolució en un sentit molt determinat n'hi ha que l’empren en el sentit que l’evolució és predeterminada per un principi vital vitalisme i, finalment, n'hi ha que veuen en l’ortogènesi l’acció del medi lamarckisme En un altre extrem hi ha la utilització del terme “ortogènesi” en sentit…