Resultats de la cerca
Es mostren 4307 resultats
raça
Biologia
Antropologia física
Etnologia
Conjunt d’individus que tenen una ascendència comuna i es diferencien de la resta d’individus de llur espècie per la freqüència més gran de determinats grups de caràcters hereditaris (morfològics, anatòmics, serològics, hematològics o patològics, etc).
Les races s’originen a partir de les poblacions on predomina l’endogàmia sobre l’exogàmia a causa de qualsevol forma d’aïllament total o parcial que permet la conservació de determinats mutants Les races d’animals i vegetals domèstics races artificials s’obtenen per selecció i posterior encreuament de diversos mutants fins a fixar uns caràcters determinats
quocient metabòlic
Biologia
Índex del nivell general de l’activitat metabòlica d’un organisme, determinat per la mesura del consum d’oxigen, indicatiu dels processos catabòlics d’oxidació que es duen a terme.
Quan és mesurat en les condicions de repòs físic i mental i de 12 a 18 hores després del darrer àpat s’anomena quocient de metabolisme basal
quocient assimilatori
Biologia
Relació que hom pot establir entre la quantitat de substàncies nutritives consumides per un organisme i la massa que n’incorpora com a resultat de l’assimilació.
Per a representar l’eficiència en el flux d’energia total en els nivells heterotròfics, el quocient assimilatori sol ésser calculat en unitats d’energia
quionòfob | quionòfoba
Biologia
Dit dels mecanismes que desenvolupa un organisme quionòfob per defensar-se de la neu.
quimioreceptor
Biologia
Cadascun dels òrgans sensibles a les modificacions químiques de la sang.
Es troben en el si carotidi i en la crossa de l’aorta i tenen una gran importància en la resposta de l’organisme a l’anòxia
quimera
Biologia
Botànica
Individu vegetal mixt format per via vegetativa.
Generalment les quimeres es formen a partir del callus d’un empelt N'hi ha dos tipus les quimeres sectorials , en les quals les dues meitats de cada fulla o branca són diferents i provenen l’una del patró i l’altra de l’empelt, i les quimeres periclinals , en què els teixits superficials deriven d’un dels genitors i els teixits interns de l’altre També poden ésser induïdes quimeres mitjançant l’aplicació de colquicina a una gemma, amb la qual cosa algunes de les cèllules meristemàtiques esdevenen poliploides i originen estirps de cèllules morfològicament diferents
quilós | quilosa
quiescència
Biologia
Interrupció temporal en el desenvolupament d’un insecte que és deguda a factors externs i que reprèn el seu curs quan aquests factors tornen a ésser favorables.
quiasma òptic
Biologia
Zoologia
Estructura hipotalàmica que resulta de l’entrecreuament del nervi òptic dret, que es creua i va al cantó esquerre del cervell, i viceversa.
Bé que en la majoria dels vertebrats s’entrecreuen totes les fibres nervioses, en els mamífers la meitat roman a la seva banda
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina