Resultats de la cerca

Estudià medicina i odontologia Collaborà en el Servicio Nacional de Pesca Fluvial y Caza Es féu molt popular gràcies a la realització de programes documentals per a la televisió, sobre la vida i el comportament dels animals en els hàbitats naturals destaquen les sèries Fauna, El planeta azul i El hombre y la tierra Publicà també obres de divulgació d’aquests temes Morí en estavellar-se l’avioneta en què viatjava tot filmant per a un programa

Juntament amb FHCrick, publicà a la revista Nature , l’any 1953, un model de l’estructura molecular de l’ADN en doble hèlix que ha servit per a explicar tant la duplicació de la molècula de l’àcid desoxiribonucleic duplicació de l'ADN com la transmissió de la informació genètica És autor de The Molecular Biology of the Gene 1965 i The Double Helix 1968 Compartí amb MWilkins i FHCrick el premi Nobel de medicina de l’any 1962 De 1988 a 1992 dirigí el Projecte Genoma Humà

A partir del 1918 investigà el mecanisme químic de la respiració cellular i descobrí l’acció d’un ferment respiratori, compost de ferro i porfirina Aquests estudis sobre l’oxidació cellular li valgueren el premi Nobel de medicina de l’any 1931

Després d’haver-se dedicat uns quants anys a l’agrimensura, decidí d’explorar terres llunyanes, i des d’una illa de Malàisia, l’any 1858, envià a Londres una breu memòria en què casualment exposava les mateixes idees sobre l’evolució de les espècies per selecció natural que Charles Robert Darwin elaborava, ja iniciada la redacció de la seva obra mestra Aquesta memòria que no enfosquí pas la glòria de Darwin, malgrat el plantejament d’una qüestió de prioritat, resolta pels membres de la Linnean Society amb delicadesa i justícia donà lloc més endavant a una obra més extensa, Contributions to…

Contribuí al desenvolupament de la teoria de la “neurona” nom proposat per ell, com també el de “cromosoma” i d’altres que han reeixit, estudià el sistema limfàtic, els teixits cancerosos, etc, i s’ocupà llargament de qüestions embriològiques

El 1932 es doctorà en zoologia a la Columbia University, i amplià estudis al Kaiser-Wilhelm Institut de Berlín en 1932-33 Després d’un any a la Universitat de Chicago, fou professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Harvard, on romangué fins a la jubilació 1977 El 1967 rebé, juntament amb RGranit i HHartline, el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre l’acció de la vitamina A en els processos fotoquímics de la retina

Féu estudis sobre els microorganismes del sòl i descobrí l’estreptomicina, substància extreta de Streptomyces griseus , que s’ha revelat eficaç contra microorganismes que no podia combatre la penicillina, com el bacil de Koch per això s’ha convertit, des dels anys quaranta, en el tractament fonamental de la tuberculosi Waksman rebé el premi Nobel de medicina l’any 1952, com a reconeixement d’aquesta descoberta

Professor a la Universitat d’Edimburg, l’any 1930 descobrí un mètode per a desenvolupar artificialment embrions d’ocells i de mamífers, i més endavant estudià la natura química de l’ADN Fou membre de diverses societats científiques entre les quals la Royal Society, i, entre d’altres, rebé el premi Albert Brachet l’any 1936 A més dels articles i les obres de genètica, publicà també Science and Ethics i The Ethical Animal

Deixeble de Liebig i professor a Giessen i a Ginebra, escriví un tractat de geologia i un altre sobre els peixos d’aigua dolça Defensà les teories de l’evolució de Darwin, i també s’ocupà de l’home, però la seva antropologia era radicalment materialista arribà a dir seriosament que el cervell secreta pensament com els ronyons orina el seu simplisme i la seva passió l’han desacreditat als ulls de la posteritat

Descriví per primera vegada la malaltia infecciosa que porta el seu nom angina de Plaut-Vincent i contribuí a l’obtenció de vacunes i sèrums, especialment contra la gangrena gasosa