Resultats de la cerca

Estudià l’estructura de la cèllula vegetal i la reproducció de les molses La seva aportació més important, però, fou la redescoberta i la demostració experimental de les lleis de Mendel que féu, simultàniament però separada, amb Hugo de Vries i Erich Tschermak von Seysenegg 1900 Posteriorment aplicà la genètica mendeliana a l’estudi de diferents aspectes de l’herència en els vegetals, com ara l’herència de la variegació i de l’autoesterilitat

Fundador del Museu d’Història Natural de Perpinyà, d’on fou el primer director 1840 És autor d' Histoire naturelle du département des Pyrénées-Orientales 1864, inventari de les seves observacions sobre animals i plantes, en la qual el nom vulgar català acompanyava el nom científic, i, entre altres treballs, d' Observations sur les insectes nuisibles aux oliviers dans le département des Pyrénées-Orientales 1858 Herboritzà per la Catalunya septentrional, a banda i banda de l’Albera

Membre de la Conferència Física 1769, després Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí memòries i dissertacions, entre el 1786 i el 1792, sobre la natura del cuc de seda 1770, la manera de criar les abelles 1771, la composició del nitre i la pólvora 1771, la muntanya de Montjuïc 1780, el carbó de pedra de Tàrrega 1786, el flagell d’erugues als boscs de Collserola 1786, la sal a la muntanya de Cardona 1787, la composició de la muntanya de Montserrat 1789, un linx mort a Catalunya 1790 i d’altres

Estudià a Palma, a Brusselles i a Madrid, on es doctorà 1928 en biologia Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933-36 El 1937 anà al Regne Unit comissionada per la Universitat de Barcelona per a fer tasques de propaganda antifeixista i, més tard, fou nomenada delegada del Ministeri d’Instrucció Pública amb la missió de continuar la propaganda antifeixista al Regne Unit i supervisar l’educació dels nens bascos refugiats en aquell país Durant la guerra, tornà en diverses ocasions a Barcelona Finalment, el febrer del 1939 s’installà al Regne Unit en condició de refugiada…

Passà a Prússia el 1790, amb els seus pares, fugitius de la Revolució Francesa Seguí la carrera militar a Berlín Publicà poemes al Berliner Musenalmanach 1803-05, que ell mateix fundà amb altres escriptors Passà a França el 1807 i, el 1811, fou hoste de Madame de Staël a Suïssa Estudià ciències naturals a Berlín i, entre el 1815 i el 1818, féu un viatge al voltant del món, que descriví a Reise um die Welt mit der Romanzoffischen Entdeckungsexpedition ‘Viatge al voltant del món amb l’expedició descobridora de Romanzoff’, 1821 Dirigí el jardí botànic de Berlín Introduí el concepte d’alternança…

Destaquen els seus estudis sobre el desenvolupament embrionari de les ascídies i les alteracions que hom hi podia introduir mitjançant la destrucció, en les fases inicials del desenvolupament, d’alguna de les cèllules embrionàries És considerat un pioner en el camp de l’embriologia experimental

Fou catedràtic d’història natural de l’institut de Girona des del 1891 Escriví diverses obres de ciències naturals, Las formaciones volcánicas de la provincia de Gerona , i d’altres Com a prehistoriador publicà Las Cuevas de Seriñá y otras estaciones prehistóricas del NE de Cataluña 1908, El cuaternario y las estaciones de época paleolítica de Cataluña 1919 i el llibre Monumentos megalíticos de la provincia de Gerona 1912 Collaborà a les investigacions d’Empúries de la primera època i féu una collecció d’objectes grecs emporitans, la qual, en morir ell, passà al Museu de Prehistòria de…

Fou professora adjunta 1949-67 i agregada 1967-71 de fanerogàmia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i la primera titular de la càtedra de botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971-83, on inicià el 1971 l’Herbari de Briòfits de la Universitat Autònoma de Barcelona, que reunia les recolleccions personals que havia fet des del 1942 uns 50000 especimens Especialitzada en briòfits, la seva aportació fou decisiva per a la formació d’una escola briològica catalana amb projecció internacional Fou autora de més de dos-cents treballs en aquest camp, entre els quals…

Estudià medicina a València i Madrid i fou deixeble, a Jena, d’Ernst Haeckel Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València 1875-1919, de la facultat de medicina de la qual fou degà 1896-1919 Inventà un miringotom trepanador que permetia d’obtenir una obertura permanent en el timpà Rigorós evolucionista, tingué una gran influència i féu de València el centre peninsular de difusió de l’evolucionisme el 1909 participà en la commemoració del centenari del naixement de Darwin celebrada a València Reconegut lliure pensador, la seva biblioteca contenia, al costat dels clàssics de l’…

Catedràtic de química orgànica de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1860-96, de la qual fou rector 1876-96 La seva intervenció fou decisiva per a finalitzar la construcció de l’edifici de la universitat i per a iniciar la de l’Hospital Clínic i facultat de medicina