Resultats de la cerca
Es mostren 4305 resultats
digen | dígena
aparell digestiu

Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…
digestiu
Biologia
Zoologia
Que serveix per a la digestió, que ajuda o facilita la digestió.
difusió simple
Biologia
Mecanisme consistent en la difusió de les substàncies solubles en els lípids a través de la matriu lipídica de la membrana cel·lular.
Si són gaire solubles com el O 2 , CO 2 , alcohol, en entrar en contacte amb la membrana es dissolen en el lípid i es difonen lliurement Unes altres substàncies no tan solubles es difonen a través dels nombrosos i finíssims porus 8 Å de diàmetre de la membrana
difusió facilitada
Biologia
Mecanisme de transport consistent en la difusió de substàncies insolubles en els lípids (particularment els sucres) a través de la matriu lipídica de la membrana cel·lular.
El sucre es combina amb una substància portadora, específica —que hom pot dir que actua semblantment a un enzim—, i donen un compost soluble que es difon cap a l’altre extrem de la membrana, on es desintegra separant-se'n tots dos components El sucre passa a l’interior de la cèllula, i la substància portadora pot recomençar el procés
Titanospirillum velox
Biologia
Bacteri espiril aïllat als tapissos microbians del delta de l’Ebre, molt més gran que qualsevol altre del seu grup.
Aquest espiril, el nom del qual significa ‘espiril gegant i veloç’, fou descobert a la península dels Alfacs per investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Massachusetts Presenta dos plomalls de flagells, un a cada extrem, amb més de 60 flagels cadascun que permeten que es desplaci a gran velocitat
Thiomargarita namibiensis
Biologia
Bacteri del sofre acumulador de nitrats que forma agrupacions filamentoses. És el bacteri més gran descrit, uns 100 cops més gran que els procariotes normals, d’uns 0,3 mm de diàmetre.
Aquest procariota, el nom del qual significa ‘perla del sofre de Namíbia’, fou descobert el 1999 en sediments de la plataforma continental de Namíbia per un equip en què participà una investigadora de la Universitat de Barcelona i un antic investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona
teoria de Gaia
Biologia
Teoria que considera la superfície de la Terra com un sistema integrat, en el qual els organismes vius i els factors geològics i climàtics es troben interrelacionats i s’influeixen mútuament.
Fou una idea proposada durant la dècada dels anys setanta pel químic i biòleg britànic James E Lovelock i complementada per la biòloga nord-americana Lynn Margulis
sistema MNS
Biologia
Sistema d’antígens dels eritròcits humans controlats per dos al·lels codominants M i N, presents equitativament en les poblacions humanes, i els al·lels S i s, repartits de manera diversa.
El S és present en el 20% dels habitants de Nova Guinea per bé que és pràcticament absent fins en els aborígens australians, i el s és comú en els europeus Pel fet que les reaccions immunològiques al laboratori hi són senzilles i fiables, són correntment emprades en la pràctica medicolegal per les atribucions de paternitat, en estudis de genètica de poblacions i de recombinació i lligament genètic Normalment no presenta reaccions hemolítiques per transfusions
sistema Kidd
Biologia
Sistema eritrocític caracteritzat per la presència de l’aglutinogen Jka, present en una part de la població humana.
Té importància en els estudis d’isoimmunització i d’identificació personal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina