Resultats de la cerca

L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…

Si són gaire solubles com el O 2 , CO 2 , alcohol, en entrar en contacte amb la membrana es dissolen en el lípid i es difonen lliurement Unes altres substàncies no tan solubles es difonen a través dels nombrosos i finíssims porus 8 Å de diàmetre de la membrana

El sucre es combina amb una substància portadora, específica —que hom pot dir que actua semblantment a un enzim—, i donen un compost soluble que es difon cap a l’altre extrem de la membrana, on es desintegra separant-se'n tots dos components El sucre passa a l’interior de la cèllula, i la substància portadora pot recomençar el procés

Aquest espiril, el nom del qual significa ‘espiril gegant i veloç’, fou descobert a la península dels Alfacs per investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Massachusetts Presenta dos plomalls de flagells, un a cada extrem, amb més de 60 flagels cadascun que permeten que es desplaci a gran velocitat

Aquest procariota, el nom del qual significa ‘perla del sofre de Namíbia’, fou descobert el 1999 en sediments de la plataforma continental de Namíbia per un equip en què participà una investigadora de la Universitat de Barcelona i un antic investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona

Fou una idea proposada durant la dècada dels anys setanta pel químic i biòleg britànic James E Lovelock i complementada per la biòloga nord-americana Lynn Margulis

El S és present en el 20% dels habitants de Nova Guinea per bé que és pràcticament absent fins en els aborígens australians, i el s és comú en els europeus Pel fet que les reaccions immunològiques al laboratori hi són senzilles i fiables, són correntment emprades en la pràctica medicolegal per les atribucions de paternitat, en estudis de genètica de poblacions i de recombinació i lligament genètic Normalment no presenta reaccions hemolítiques per transfusions

Té importància en els estudis d’isoimmunització i d’identificació personal