Resultats de la cerca
Es mostren 510 resultats
superfecundació
Biologia
Fecundació de dos o més òvuls (embarassos múltiples), que es produeix en diversos coits durant el mateix període d’ovulació.
micetòcit
Biologia
Cèl·lula de certs insectes que conté llevats i bacteris (en aquest cas hom els anomena més pròpiament bacteriòcits) en simbiosi.
La microflora dels micetòcits abasta l’insecte de nutrients que li són indispensables La seva distribució és irregular en certs teixits, com el budell, formant a cops acumulacions anomenades micètomes
al·lodiploide
Biologia
Dit de les cèl·lules o els individus que presenten una o més parelles de cromosomes pròpies d’una altra espècie.
intensificador
Biologia
Seqüència d’ADN que modula la transcripció de gens més o menys propers, indicant on i quan s’han d’expressar.
Són propis dels genomes d’organismes eucariotes i d’alguns virus
prespora
Biologia
Zona més clara que pot ésser observada en el citoplasma dels bacteris a l’inici de la formació d’una endòspora.
heterogàmia
Biologia
Propietat per la qual els gàmetes masculins d’un híbrid transmeten un o més genotips diferents dels transmesos pels gàmetes femenins.
endoplasma
Biologia
Citoplasma intern de la cèl·lula que es diferencia de l’ectoplasma pel fet de tenir més fluïdesa i presentar granulacions abundants.
pelàgic | pelàgica
Biologia
Que habita a la mar o als llacs, més enllà de la zona nerítica, en contrast amb el litoral i el fons.
Són organismes pelàgics els del plàncton i els del nècton
multivalent
Biologia
Associació de més de dos cromosomes, parcialment o completament homòlegs, a causa de la constitució i la consolidació d’entrecreuaments o quiasmes.
La formació de multivalents és característica d’individus autopoliploides autopoliploïdia, d’alguns allopoliploides allopoliploïdia i de certes formes d’híbrids estructurals
ferment digestiu
Biologia
Cadascun dels enzims encarregats de transformar els aliments ingerits en molècules més senzilles, per tal que puguin ésser absorbits per l’intestí.
Els principals òrgans d’on provenen són el fetge bilis , el pàncrees tripsina, lipasa, amilasa , l’estómac pepsina i les glàndules salivals amilasa