Resultats de la cerca
Es mostren 4307 resultats
classe
Biologia
Tàxon comprès entre l’ordre i la divisió (en les plantes) o entre l’ordre i l’embrancament (en els animals).
En zoologia, els noms de les classes no segueixen cap regla de formació fixa En botànica, és aconsellable que els noms de les classes facin les terminacions -fícies - phyceae en les algues, -micets - mycetes en els fongs i -òpsids - opsida en els cormòfits
cili

Parameci (Paramoecium caudatum) en el qual s’observen els cilis en el seu exterior
Biologia
Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada que emergeix de la superfície de moltes cèl·lules, tant d’éssers unicel·lulars com d’éssers pluricel·lulars animals o vegetals.
Els cilis solen ésser nombrosos i molt petits 5-15 microns de llargada i 0,1-0,3 microns de diàmetre La part que emergeix, o tija ciliar, continua, dins la cèllula, en el mastigosoma i el rizoplast associat, estès profundament cap a l’interior La tija ciliar és recoberta per la membrana cellular La substructura del mastigosoma és semblant a la del centríol, però la de la tija ciliar, a nivell de la seva part mitjana, comporta nou túbuls perifèrics laterals, més dos de centrals, aquests últims embolicats per una beina finíssima Les funcions del cili són la contracció i la conducció Amb la…
cercle de races
Biologia
Conjunt de subespècies o de races que formen una espècie politípica.
El cercle de races correspon al concepte d’espècie gran, i dins aquest cercle es passa gradualment d’unes formes intraespecífiques a unes altres Una espècie ocupa una àrea mitjançant la formació d’un conjunt o cercle de races que s’adapten a les distintes condicions locals d’ambient
centre cel·lular
Biologia
Orgànul situat prop del nucli de la majoria de les cèl·lules.
Amb el microscopi òptic i la cèllula en estat interfàsic, el centre cellular apareix constituït dels elements següents una esfera directiva centrosfera feta de citoplasma, en la qual hom distingeix una zona cortical fosca i una altra de medullar més clara, i una part central que s’acoloreix molt fàcilment i que porta un centríol al centre Al començament de la mitosi, el citoplasma de l’esfera directiva es concentra i el hialoplasma dels voltants s’estratifica i forma un conjunt de filaments disposats com els radis d’una esfera, anomenat àster És admès que participa en la cinètica de la…
centre
Biologia
Zoologia
Estructura anatòmica que dirigeix o coordina determinades funcions, especialment nervioses.
Els centres nerviosos, situats a la substància grisa, són formats pels cossos cellulars de les neurones es troben a l’encèfal, a la medulla espinal i als ganglis simpàtics Hi ha centres nerviosos sensititus, als quals arriben els estímuls sensititus perifèrics centres motors, que emeten impulsos que arribaran a tot el sistema muscular i centres simpàtics, als ganglis simpàtics i agrupats generalment en plexes Al còrtex cerebral hi ha els centres destinats a funcions específiques de sensibilitat, de moviment, de coordinació, etc centre acústic, de Broca o del llenguatge, gustatiu centres…
digestió de la cel·lulosa
Biologia
Descomposició de la cel·lulosa (cel·lulosòlisi).
No pot ésser duta a terme autonòmicament per gairebé cap metazou, ja que el tracte intestinal és deficient en enzims capaços d’atacar polisacàrids altres que els bastits sobre lligams α-1,4 Per contra, molts bacteris posseeixen cellulases que poden hidrolitzar la cellulosa trencant l’enllaç de la cellobiosa També alguns protozous, fongs inferiors i fins i tot algunes larves d’insectes tenen enzims cellulosolítics En el cec dels remugadors habita una nombrosa població de bacteris simbionts, que possibilita la digestió de la matèria vegetal ingerida En el recte dels tèrmits i d’altres insectes…
cèl·lula plasmàtica
Biologia
Cèl·lula del teixit connectiu, derivada dels limfòcits i precursora dels limfoblasts, que és responsable en certa mesura de la producció d’anticossos.
cèl·lula pètria
Biologia
Botànica
Esclereida isodiamètrica de membrana fortament lignificada que es troba en les estructures corticals de les dicotiledònies, a les cloves dels fruits secs, etc.
cèl·lula oclusiva
Biologia
Botànica
Cadascuna de les dues cèl·lules que flanquegen l’estoma, les quals contenen generalment molts cloroplasts i inclusions de midó i regulen, mitjançant variacions de turgència, l’obriment i el tancament de l’estoma.
cèl·lula nutrícia
Biologia
Botànica
Cèl·lula rica en materials de reserva, que en algunes florídies contribueix a la nutrició del gonimoblast, i que en algunes hepàtiques aporta substàncies nutritives a l’esporogoni durant la maduració d’aquest.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina