Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
biodegradació
Biologia
Transformació d’un substrat complex en substàncies més simples feta per un organisme.
Per exemple, la transformació per part dels mamífers de tots els materials nitrogenats catabòlics en urea, o la transformació de l’amoníac en nitrit pel bacteri Nitrosomonas generalment la biodegradació d’un substrat va lligada al metabolisme respiratori és una oxidació i va acompanyada d’alliberament d’energia Des d’un punt de vista sanitari, i sobretot pel que fa a la pollució de les aigües, representa un procediment natural de mineralització o destrucció de la matèria orgànica que permet d’eliminar substàncies residuals o despulles animals o vegetals bo i transformant-les en substàncies…
conducció cardíaca

Estructures que componen un sistema de conducció cardíaca: 1, nòdul sinusal; 2, tractes internodals; 3, nòdul aurículo-ventricular; 4 feix de Hiss; 5, branca dreta; 6, branca esquerra; 7, xarxa de Purkinje
© Fototeca.cat
Biologia
Trasmissió dels canvis elèctrics que, originats en el nòdul del sinus auricular, donen lloc a les contraccions cardíaques.
Aquesta transmissió és feta a través d’un sistema específic de fibres musculars constituït pel nòdul auriculoventricular d’Aschoff-Tawara, el fascile auriculoventricular de Hiss amb les seves branques dreta i esquerra i les fibres de Purkyně
àrea virtual
Biologia
Part de la superfície terrestre on les condicions ecològiques (clima, sòl, etc) permeten la vida d’un tàxon determinat.
Ordinàriament, l’àrea virtual és més gran que l’àrea efectiva, car hi sol haver localitats ecològicament favorables que han resultat inaccessibles o, també, en localitats d’ambient favorable de tàxon pot ésser eliminat a causa de la competència d’organismes més poderosos La introducció artificial d’una espècie té esperança d’èxit quan és feta dins l’àrea virtual corresponent
centre cel·lular
Biologia
Orgànul situat prop del nucli de la majoria de les cèl·lules.
Amb el microscopi òptic i la cèllula en estat interfàsic, el centre cellular apareix constituït dels elements següents una esfera directiva centrosfera feta de citoplasma, en la qual hom distingeix una zona cortical fosca i una altra de medullar més clara, i una part central que s’acoloreix molt fàcilment i que porta un centríol al centre Al començament de la mitosi, el citoplasma de l’esfera directiva es concentra i el hialoplasma dels voltants s’estratifica i forma un conjunt de filaments disposats com els radis d’una esfera, anomenat àster És admès que participa en la…
deglució
Biologia
Pas de substàncies des de la boca fins a l’estómac.
Consta de tres fases la bucal, la faríngia i l’esofàgica aquestes dues darreres són reflexes En la bucal, que és voluntària, el bol alimentari és aplicat contra el paladar per la llengua, la qual el desplaça cap a l’istme de la gola La fase faríngia comença amb la incomunicació nasal i, més tard, la laríngia mitjançant la inversió de l’epiglotis i l’elevació de la laringe encorbada La propulsió del bol alimentari al llarg de la faringe és ràpida Per contra, la fase esofàgica és més passiva i lenta, hi intervenen l’acció de la gravetat quan la ingestió és feta per un individu…
al·lantoide
Biologia
Estructura en forma de sac que creix a la part ventral de la faringe primitiva en els embrions dels vertebrats amniotes, i que és el resultat del desenvolupament precoç de la bufeta urinària.
Presenta una xarxa molt rica en capillars sanguinis, que es troben en comunicació amb el sistema circulatori de l’embrió En els rèptils i els ocells, la respiració és feta a través d’aquests capillars, ja que es troben en contacte amb la cambra d’aire de l’ou Els productes excretats per l’embrió en desenvolupament són emmagatzemats a l’allantoide, la major part de la qual queda abandonada a la closca en néixer l’ocell o el rèptil En els mamífers, la xarxa de capillars forneix sang a la placenta i serveix no solament per a la respiració sinó també per a la nutrició i per a l’excreció L’…
Karl Ernst von Baer
Biologia
Geografia
Biòleg i geògraf germanobàltic.
Estudià medicina a Tartu a Viena 1810-14 i a Würzburg 1814-17 A partir del 1819 fou professor a la Universitat de Königsberg, i a partir del 1834 ensenyà zoologia i anatomia comparada a Peterburg Descobrí l’òvul dels mamífers 1827, amb la qual cosa restà arrodonida la descoberta feta cent cinquanta anys abans per Regnier de Graaf, i el notocordi dels embrions dels vertebrats Entre el 1828 i el 1837 publicà la seva obra més important, Über Entwicklungsgeschichte der Tiere ‘Història del desenvolupament dels animals’, amb la qual, juntament amb Untersuchungen über die Entwickelung der Fische ‘…
reflex condicionat
Biologia
Psicologia
Reflex desencadenat per un estímul abans neutre (estímul condicionat) per la seva associació durant un temps determinat amb l’estímul propi del reflex (estímul incondicionat).
Aquest fenomen es pot produir experimentalment, però també espontàniament, a causa de la gran quantitat d’estímuls procedents del medi a què és contínuament sotmès tot organisme viu L’estudi dels reflexos condicionats fou desenvolupat, a partir del 1903, per Ivan Petrovič Pavlov, basant-se sobretot en experiments sobre la secreció de les glàndules salivals en els gossos, i donà lloc a la reflexologia, inaugurada el 1927 per W Bekhterev, el qual denominava reflex d’associació o conjuntiu el reflex condicionat altres, com Richter, n'han dit també reflex psíquic Té una importància particular,…
anticòs

Representació del model d’un anticòs
© fototeca.cat
Biologia
Globulina del sistema gamma amb capacitat d’unió específica amb un determinat antigen.
L’anticòs pot ésser una globulina gamma G, gamma A, gamma D, gamma E i gamma M, aquesta darrera amb un pes molecular al voltant d’1 000 000 i les altres de 156 000 o 300 000 In vitro , la seva acció pot manifestar-se de diferents maneres Els anticossos que precipiten els antígens que es troben en solució reben el nom de precipitines Els que aglutinen els antígens que formen part d’una cèllula, d’un germen o d’una partícula són anomenats aglutinines si aquesta acció és feta en presència de complement pot conduir a una lisi del germen o cèllula lisina, citolisina, hemolisina…
cèl·lula

Cèl·lula animal
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Unitat fonamental de la matèria vivent.
És unitat alhora anatòmica i fisiològica, tant per als organismes unicellulars com per als pluricellulars Hom podria dir que la cèllula és el sistema organitzat més simple portador de les funcions vitals Les cèllules dels organismes eucariòtics són sistemes trifàsics Una fase és la matriu protoplasmàtica, que inclou el nucleoplasma i el citoplasma, comunicats a través dels porus de la membrana nuclear La segona és feta pels diferents orgànuls membranosos cellulars reticle endoplasmàtic, complex de Golgi, lisosomes, membrana nuclear, mitocondris i cloroplasts La tercera és el contingut d’…