Resultats de la cerca

Collaborà amb DW Richards en l’estudi de malalties del cor i dels pulmons i en les tècniques per a mesurar el funcionament d’aquests òrgans Des de l’any 1951 fou professor de cirurgia a la Universitat de Columbia El 1956 compartí el premi Nobel de medicina amb DW Richards i W Forssmann

Professor a les universitats de Nimega i d’Utrecht Estudià alhora la psicologia animal i la humana, les quals contemplà des de la fenomenologia rebutjà el dualisme cartesià ànima-cos i basà les seves observacions sobre les relacions que manté el subjecte amb el medi més que no pas sobre situacions experimentals Entre d’altres obres, publicà Psychologie der Tieren ‘Psicologia dels animals’, 1920, Traité de psychologie animale 1952, Prolegomena van een anthropologische Fysiologie ‘Prolegòmens d’una fisiologia antropològica’, 1965

Fou professor d’investigació al CSIC, a la Universitat d’Illinois i a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat diferents camps de la física de l’estat sòlid teoria de transport en metalls i en semiconductors fricció interna, metalls i semiconductors estadística de quimioadsorció teoria de pseudopotencials, etc Actualment la seva investigació gira entorn de les estructures semiconductores quàntiques estructura electrònica, modes vibracionals i resposta dielèctrica Els resultats del seu treball l’han fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, entre els quals els doctorats…

Estudià teologia a Stuttgart El 1794 fou nomenat suplent del curs d’anatomia al jardí botànic de París, gràcies a la protecció de Geoffroy Saint-Hillaire L’any següent fou elegit membre de l’Académie des Sciences, de la qual fou més tard el secretari perpetu Napoleó el designà rector de la reforma de l’educació a França Malgrat això, continuà gaudint dels favors de la Restauració Cuvier és considerat el pare de l’anatomia comparada i de la paleontologia La seva teoria principal és la llei de la correlació dels òrgans, basada en el fet que alguns caràcters van necessàriament lligats, mentre…

El terme fou creat el 1904 per Armand Viré Com a especialitat nasqué el 1831 amb la primera descripció d’un ésser viu cavernícola, el coleòpter troglobi Leptodirus hohenwarti procedent de la cova d’Adelsberg Carniola, pel comte Franz von Hohenwart El 1907 Emil G Racovitza i René Jeannel crearen Biospeleologica, una organització que tenia per finalitat l’elaboració d’un projecte d’història natural del domini subterrani Actualment és una branca de la biologia sòlidament consolidada A Catalunya les primeres exploracions bioespeleològiques foren fetes per René Jeannel i per Racovitza, que a…

El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…