Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
herpesvirus
Biologia
Virus de la família Herpetoviridae que té una càpsida llarga composta de 162 capsòmers.
processament de l’ARN
Biologia
Procés de maduració de l’ARNm eucariota i de l’ARNt i l’ARNr eucariotes i procariotes, que es produeix després de la seva síntesi a partir de la informació continguda en l’ADN i que els fa plenament funcionals.
L’ARNm eucariota es transcriu inicialment com una molècula precursora més llarga que la que després dirigirà la síntesi de la proteïna corresponent Aquesta molècula inicial, anomenada ARN nuclear heterogeni o ARNhn, es localitza al nucli i és més llarga que l’ARNm Per a assolir la maduresa, i per tant la funcionalitat, l’ARNhn es veu sotmès a diverses modificacions posttranscripcionals, que consisteixen en la incorporació d’una caputxa de 7-metil-guanosina a l’extrem 5’ en l’eliminació de l’extrem 3’, al qual s’afegeix una cua de poliadenines en l’eliminació dels…
operó

Regualció de la síntesi enzimàtica mitjançant un repressor proteic sintetitzat a partir de la informació del gen operador, l’operó resta inactiu
© Fototeca.cat
Biologia
Regió cromosòmica que conté un cert nombre de gens estructurals i un d’operador que els activa.
Aquests gens són responsables de la síntesi ordenada d’un grup d’enzims de funció relacionada com és un sistema enzimàtic L’operó sintetitza una fibra llarga i contínua d’ARN missatger, de tal manera que se sintetitzen tots els enzims necessaris per al sistema o bé no se'n sintetitza cap
John Turberville Needham
Biologia
Filosofia
Naturalista i filòsof anglès.
Defensà la teoria de la generació espontània, que pensava haver demostrat amb un experiment el 1740, el qual donà lloc a una llarga polèmica amb Spallanzani Comentà en New Microscopical Discoveries 1745 les seves recerques microscòpiques Autor d’una notable teoria sobre la formació del relleu terrestre i d’algunes obres filosòfiques
Francesco Redi
Biologia
Naturalista italià.
Fou l’autor del primer tractat de parasitologia Osservazioni intorno agli animali viventi che si trovano negli animali viventi , 1684, on descriví més de cent espècies de paràsits Ideà i realitzà una llarga sèrie d’experiments per tal de provar la fallàcia de la pretesa generació espontània , acceptada per la majoria dels savis del seu temps
Hendrik Milne-Edwards
Biologia
Biòleg flamenc.
Alumne de Cuvier, es dedicà a l’estudi dels invertebrats i féu una llarga i completa investigació sobre la fauna marina que habita les costes franceses Fou professor a París, i és autor d’una Histoire naturelle des crustaces i de Leçons sur la physiologie et l’anatomie comparée de l’homme et des animaux , en 14 volums 1857-81 Hom l’ha considerat un dels fundadors de la fisiologia a França
efectes de l’acceleració
Biologia
Alteracions produïdes per l’acceleració a què és sotmès un organisme com a conseqüència d’un augment o d’una disminució de la velocitat (acceleració lineal) o d’un canvi de direcció (acceleració centrípeta).
L’acceleració afecta diversament, en virtut del principi de la inèrcia, els seus teixits i òrgans En el cas de l’home, les acceleracions intenses i de poca durada fraccions de segon ocasionen lesions dels teixits i fractures les de llarga durada uns quants segons acostumen de comportar un desplaçament o compressió dels pulmons, intestins, etc, i una acumulació de la sang al cap o a les cames Tot plegat comporta una pèrdua momentània de la vista, encegament vermell i negre, malestar general, i, en els casos més greus, congestió o isquèmia cerebral que pot arribar fins i tot a la…
badall
Biologia
Inspiració bucal, profunda, llarga i involuntària, amb separació de les mandíbules i seguida d’una expiració també profunda i prolongada, sovint sorollosa.
Comporta sovint l’obturació de la trompa d’Eustaqui i, com a conseqüència, sordesa momentània Tradueix una dificultat o disminució de la respiració, deguda a la fatiga, al desig de dormir, al tedi, a la gana, al fred o a una calor excessiva També a vegades és símptoma de dispèpsia Pot ésser provocat també per mimetisme, naturalment inconscient
flagel
Biologia
Prolongació citoplasmàtica filiforme, llarga i contràctil, única o múltiple, que serveix com a òrgan de la locomoció en protozous, gàmetes mòbils, bacteris, etc.
Els flagels de les cèllules eucariòtiques s’inicien en els corpuscles basals del citoplasma, que es comuniquen amb el centríol mitjançant un filament o rizoblast els flagels dels bacteris mostren, al microscopi electrònic, tres cadenes enrotllades en hèlix de constitució proteica Es mouen a una gran velocitat i descriuen una superfície cònica que en les cèllules lliures provoca un moviment helicoide i en les fixes serveix per a treure les partícules alimentàries El nombre, les característiques i la disposició dels flagels varien segons les espècies
sistema endocrí

El sistema endocrí
© Fototeca.cat
Biologia
Sistema format per les glàndules i altres estructures que elaboren unes secrecions anomenades hormones, que són abocades a la sang per ser distribuïdes per tot el cos.
Les hormones actuen sobre l’activitat funcional d’altres cèllules, que estimulen o inhibeixen, exercint un control homeostàtic de llarga durada de minuts a mesos, a diferència del sistema nerviós, que provoca respostes més ràpides de millèsimes de segon a minuts L’acció d’una hormona pot manifestar-se únicament en un teixit o òrgan receptor determinat Si bé cada glàndula o teixit hormonal del sistema endocrí produeix una hormona o unes hormones amb funcions específiques, existeix una interrelació harmoniosa i integrada entre les activitats de totes elles La glàndula tiroide, les…